dimarts, 16 de setembre del 2008

Sabor agredolç?



Tothom sap que l’Expo Zaragoza 2008 va nàixer amb un pecat original: la hipocresia. Mesos abans de la seua inauguració, tant els organitzadors com alguns dels participants ja mostraven símptomes evidents de no creure gens ni gota en la gestió racional de l’aigua, nucli temàtic de l’esdeveniment. El govern d’Aragó, per exemple, tenia pensat de construir una mena de Las Vegas al desert de Los Monegros. Això per no parlar de la presència hipòcrita de la Generalitat Valenciana, responsable d’una política de balafiament de l’aigua que esgarrifa. És proverbial el seu suport indiscriminat als camps de golf i als adossats amb piscina i gespa, emplaçats en indrets d’alt valor paisatgístic o amb pocs recursos hídrics.

Precisament, escassesa d’aigua era allò que caracteritzava el recinte de l’Expo. Hi havia, en efecte, escassesa de fonts públiques. Qui volia beure havia d’anar als lavabos o comprar aigua a les màquines expenedores —clar, gastant-se cada vegada dos euros—. Escassesa d’aigua i d’ombra! No estaven prevists suficients aspersors de refrigeració ni suficients zones d’ombra per a protegir els visitants d’unes temperatures que, durant l’estiu saragossà, freguen els quaranta graus (hem de recordar que el clima d’Aragó és continental).

Els lectors podran imaginar l’estat d’ànim de molta gent, obligada a fer cues, durant hores, per a poder travessar els torns o accedir als pavellons més emblemàtics —calia esperar dues hores, per exemple, per a obtenir el forfait (la cita prèvia) que permetia l’accès al Pavelló d’Espanya o a l’Aquàrium—. Jo, que viatge per plaer (no per haver fet una promesa a la Mare de Déu), vaig tornar a casa sense haver vist ni l’un ni l’altre. Tampoc no vaig visitar el pavelló de França, ni el de Japó, ni el d’Alemanya... I, a pesar de tot, els organitzadors encara tenien la barra d’animar la gent perquè acudís en massa a Saragossa.

Segons els mitjans de comunicació, l’Expo ha acabat amb cert sabor agredolç. Agredolç? Totalment agre, a jutjar pels comentaris de molta gent. Almenys jo, que vaig visitar el recinte a finals de juliol, en vaig sortir amb un regust ben avinagrat. L’única compensació fou visitar de nou el nucli històric de la ciutat i els seus indrets més bells: la Seu, la Llotja, l’Aljaferia...