L’anterior cap de setmana, es va celebrar a Madrid l’última edició de FITUR (Fira Internacional de Turisme). I com tots els anys, coincidint amb aquesta fira, l’Ajuntament va organitzar una alegre expedició que marxà, cap a la capital d’Espanya, decidida a difondre els nostres atractius entre possibles clients (empreses del sector i persones interessades). Des de l’envelat de Xàtiva, diversos mitjans han anat donant informació puntual sobre totes les novetats dignes de menció. Quines eren aquestes novetats? Si el nostre espai expositiu era més gran o més petit que el de Gandia; si estava millor o pitjor situat; si les fotos que l’ornaven eren més boniques que les d’anys anteriors... Enguany, la sensació —i la polèmica, tot s’ha de dir— l’han aixecat sobretot la nova marca turística i el sorbet de fruites del bosc i pistatxo que havia preparat per a l’ocasió una coneguda empresa de la ciutat. Què té a veure tot això amb el futur del sector turístic? Ben poc! A les fires es va a fer negoci o a crear les condicions per a fer-ne. Els resultats de la presència a FITUR s’haurien de valorar, per tant, amb un sol barem: la perspectiva de negoci.
Com està ara mateix el sector turístic? En termes generals, regular! El sector minorista, el de les agències convencionals de viatges, ha experimentat una davallada de la demanda que podria oscil·lar entre el 25 i el 30%. Tothom en tira la culpa a l’actual crisi econòmica. Això és, però, una veritat a mitges. El sector ja havia mostrat els primers símptomes de desacceleració molt abans de començar la crisi. Per què? Per falta d’adequació a les noves condicions del mercat. Avui, un gran nombre de turistes reserven els bitllets d’avió (o de tren, o de vaixell...) a través d’Internet. Les reserves d’hotel es fan també pel mateix conducte. I clar, si els viatgers ja no en fan ús a l’hora de reservar o adquirir els serveis esmentats, quin sentit tenen les agències? Si ens referim al turisme convencional, poc o gens! El turista que ja ha contractat per Internet els elements bàsics, transport i hotel, no necessita que ningú li faça els itineraris. Les empreses que ja havien copsat aquestes tendències del mercat s’han reconvertit en agències virtuals. I moltes d’elles estan resistint el temporal amb èxit. Sobretot si es dediquen al turisme alternatiu.
Què vol dir exactament això del turisme alternatiu? Es tracta d’una oferta que fuig dels camins trillats, que ofereix un producte personalitzat (adaptat a les peculiaritats del client) i que busca l’excel·lència. Parlem d’una proposta que ha de simultaniejar les dosis adequades d’oci i cultura. Els paquets dirigits als clients d’aquest turisme alternatiu han d’estar molt ben dissenyats i han de comptar amb el suport d’un element imprescindible: una ciutat i un entorn agradables, i uns serveis de qualitat. L’Ajuntament encetà, fa temps, un pla de dinamització del producte turístic que havia de crear les condicions adequades per atraure aquest tipus de turisme. De moment, els resultats d’aquest pla estan molt lluny dels objectius marcats. La ciutat no compta encara amb una pàgina web de qualitat. El disseny d’aquesta pàgina hauria de ser un objectiu prioritari (ja s’ha dit que cada vegada més persones fan ús d’Internet per a dissenyar i contractar els seus viatges). La nova marca Xàtiva, bé que encara és d’hora per a traure conclusions definitives, no sembla massa encertada (això sense comptar que no fa valer l’actiu de la llengua pròpia).
Ja es veurà si la regidoria en té cura. Els especialistes són francament escèptics; la competència de l’esglaó polític no els mereix massa confiança. Fins ara, tampoc no s’han enllestit elements, com la senyalització d’itineraris i monuments, imprescindibles per a donar un bon servei turístic. Amb tot, el problema principal rau a la falta d’atenció que presta l’Ajuntament a la ciutat vella, l’element primordial de qualsevol estratègia turística. Hauria d’aprendre d’altres experiències europees, italianes per exemple. El municipi de Trani, posem per cas, és membre de Città Slow («Ciutat Lenta»), una organització internacional fundada el 1999, inspirada a la xarxa Slow Food, que propugna l’alentiment del frenesí modern. Els objectius més importants de Città Slow són resistir l’homogeneïtzació i l’americanització de les ciutats membres, millorar la seua qualitat de vida i recolzar la diversitat cultural i la recuperació dels nuclis històrics. Però clar, tot això requereix la voluntat política i l’expertesa de què manquen els nostres responsables, que de moment només semblen interessats a muntar el comboiet anual de FITUR.
Com està ara mateix el sector turístic? En termes generals, regular! El sector minorista, el de les agències convencionals de viatges, ha experimentat una davallada de la demanda que podria oscil·lar entre el 25 i el 30%. Tothom en tira la culpa a l’actual crisi econòmica. Això és, però, una veritat a mitges. El sector ja havia mostrat els primers símptomes de desacceleració molt abans de començar la crisi. Per què? Per falta d’adequació a les noves condicions del mercat. Avui, un gran nombre de turistes reserven els bitllets d’avió (o de tren, o de vaixell...) a través d’Internet. Les reserves d’hotel es fan també pel mateix conducte. I clar, si els viatgers ja no en fan ús a l’hora de reservar o adquirir els serveis esmentats, quin sentit tenen les agències? Si ens referim al turisme convencional, poc o gens! El turista que ja ha contractat per Internet els elements bàsics, transport i hotel, no necessita que ningú li faça els itineraris. Les empreses que ja havien copsat aquestes tendències del mercat s’han reconvertit en agències virtuals. I moltes d’elles estan resistint el temporal amb èxit. Sobretot si es dediquen al turisme alternatiu.
Què vol dir exactament això del turisme alternatiu? Es tracta d’una oferta que fuig dels camins trillats, que ofereix un producte personalitzat (adaptat a les peculiaritats del client) i que busca l’excel·lència. Parlem d’una proposta que ha de simultaniejar les dosis adequades d’oci i cultura. Els paquets dirigits als clients d’aquest turisme alternatiu han d’estar molt ben dissenyats i han de comptar amb el suport d’un element imprescindible: una ciutat i un entorn agradables, i uns serveis de qualitat. L’Ajuntament encetà, fa temps, un pla de dinamització del producte turístic que havia de crear les condicions adequades per atraure aquest tipus de turisme. De moment, els resultats d’aquest pla estan molt lluny dels objectius marcats. La ciutat no compta encara amb una pàgina web de qualitat. El disseny d’aquesta pàgina hauria de ser un objectiu prioritari (ja s’ha dit que cada vegada més persones fan ús d’Internet per a dissenyar i contractar els seus viatges). La nova marca Xàtiva, bé que encara és d’hora per a traure conclusions definitives, no sembla massa encertada (això sense comptar que no fa valer l’actiu de la llengua pròpia).
Ja es veurà si la regidoria en té cura. Els especialistes són francament escèptics; la competència de l’esglaó polític no els mereix massa confiança. Fins ara, tampoc no s’han enllestit elements, com la senyalització d’itineraris i monuments, imprescindibles per a donar un bon servei turístic. Amb tot, el problema principal rau a la falta d’atenció que presta l’Ajuntament a la ciutat vella, l’element primordial de qualsevol estratègia turística. Hauria d’aprendre d’altres experiències europees, italianes per exemple. El municipi de Trani, posem per cas, és membre de Città Slow («Ciutat Lenta»), una organització internacional fundada el 1999, inspirada a la xarxa Slow Food, que propugna l’alentiment del frenesí modern. Els objectius més importants de Città Slow són resistir l’homogeneïtzació i l’americanització de les ciutats membres, millorar la seua qualitat de vida i recolzar la diversitat cultural i la recuperació dels nuclis històrics. Però clar, tot això requereix la voluntat política i l’expertesa de què manquen els nostres responsables, que de moment només semblen interessats a muntar el comboiet anual de FITUR.
...
(publicat a Levante-EMV, el 07/02/09)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada