divendres, 6 de novembre de 2009

Ara s’expliquen tantes coses

Seguint amb la presumpta situació martirial de l’Església, avui anem a dedicar unes línies a Francisco Camps —El Curita, segons expressió feliç d’Álvaro Pérez El Bigotes, cap valencià de la trama Gürtel—. Des de fa molts anys, Camps està tutelat pel seu “pare espiritual” Juan Cotino, numerari de l’Opus. Com que, després d’acabar la carrera de dret, el jove Camps no aconseguia cap col·locació de profit, son pare parlà amb Cotino: «Veges si trobes alguna cosa per al meu fill». S’acostaven les eleccions locals de 1991. Cotino el va col·locar a la llista municipal de València. El jove s’estrenà en política fent-se càrrec de la regidoria de trànsit, a l’equip de Rita Barberà. A partir de llavors, s’anaren succeint les diferents destinacions: conseller de Cultura, Educació i Ciència, secretari d’Estat, vicepresident del Congrés, delegat del Govern i president de la Generalitat. El progenitor de Camps mai no estarà prou agraït a Juan Cotino! Molta gent ignora, però, que l’honorable també ha tingut una “mare espiritual”.

Fa tres setmanes, els mitjans de comunicació anunciaven la renúncia d’Ana Michavila, cap del Gabinet de Presidència. El cas Gürtel explicaria la dimissió d’aquesta dona, ombra de Camps des de 1999 (aqueix any, el futur president valencià ocupà la Secretaria d’Estat d'Administracions Territorials a l’executiu d’Aznar). Quasi deu anys, doncs, hauria actuat El Curita sota la influència de la Legió de Crist, moviment integrista al qual sembla estar vinculada la senyora Michavila (germana de l’exmnistre José María Michavila). La Legió, fundada pel mexicà Marcial Maciel, té presència en vint països d’Amèrica, Europa i Austràlia. Tot i passar per moments delicats (el fundador ha resultat ser un adúlter i un pedòfil), la secta conservadora compta amb més de 650 sacerdots i vora 2.500 seminaristes. El seu braç seglar, el Regnum Christi, té uns 65.000 membres, de classe social predominantment alta —equiparables, per tant, als seguidors de l’Opus i del Camí Neocatecumenal (Kikos, pel seu fundador Kiko Argüello)—. Ana Botella també sembla ser simpatitzant de la Legió de Crist.

La senyora Michavila i les seues conviccions religioses, ben pròximes al fonamentalisme, exercien una gran influència sobre Camps: ella era qui posava orde al seu caràcter caòtic; per consell d’ella, el president portava els fills a Cumbres, el col·legi que tenen els Legionaris de Crist al Vedat de Torrent (encara que, segons sembla, els hagué de traure arran del cas Gürtel, perquè els companys de classe feien burla dels famosos vestits regalats al pare per la trama corrupta). En definitiva, Camps governa el País Valencià guiat pels consells de persones vinculades a moviments religiosos ultramuntans. Podríem dir, per tant, que ens governa l’Església dels rics, dels poderosos i dels exaltats.

I clar, així s’expliquen tantes coses: la legislació favorable als interessos eclesials; els quantiosos diners invertits a la visita del papa; els viatges al Vaticà; la concessió del concert a la pràctica totalitat dels centres privats d’ensenyança catòlica; l’enorme despesa pública destinada a recuperar el patrimoni de l’Església; les immillorables relacions amb el cardenal arquebisbe de València, Agustín Garcia Gasco... Com es veu, l'Església, “atroçment perseguida”, ha trobat una ganga a casa nostra. Ja els agradaria a molts tenir un tracte semblant. Als col·lectius ciutadans, per exemple, els hauria agradat que Rita Barberà els cedís l’antiga nau de Cross (en comptes de regalar-la a l’arquebisbat, que pensa convertir-la en un temple consagrat als màrtirs valencians de la Guerra Civil). En fi: qui diga que els cristians estan perseguits deu estar de broma.

2 comentaris:

Alfred ha dit...

Home, Ximo, no diràs seriosament això del final. El "nostre" abat sempre parla amb precisió i dient les coses com són i el dissabte mateix, en la seua columna del Levante, parlava de la persecució de l'església pel laïcisme imperant. No crec que parlara de broma. O és que mai tenen prou aquests gestors de l'esperit?

Ximo ha dit...

Home, Alfred, ara t'assabentes que el "nostre" abat és insaciable?