Xativins pel món

Divendres es va presentar a la Casa de Cultura de Xàtiva l’obra Un model formatiu d’elits; Estatutos para el Seminario Patriótico de Educación de la Ciudad de San Felipe (1799), edició facsímil de l’original conservat a l’Arxiu Municipal. El llibre porta un estudi introductori del professor Vicent Torregrosa. L’acte s’emmarcà al seguit d’activitats iniciades el 2011 amb motiu del bicentenari de la restitució del nom de Xàtiva, acordada per les Corts de Cadis. Cal recordar que els promotors del Seminario Patriótico (Antonio Mateo Pueyo, Pedro Pichó Ríus, José Aliaga, Luis Meliana...) mantingueren una relació ben estreta amb el diputat Villanueva, defensaren els postulats educatius de la Il·lustració i van instar l’establiment d’un nou pla d’estudis per a Xàtiva i la creació de la institució acadèmica vuitcentista. Quasi totes les aspiracions d’aquells burgesos xativins, homes il·lustrats i liberals, es veieren materialitzades. Ara bé, les seues idees quallaren d’una manera molt efímera.

Féu la presentació del llibre el doctor Emili Balaguer Perigüell, membre d’Amics de la Costera i un de tants xativins il·lustres que pul·lulen pel món. Emili Balaguer va nàixer a la nostra ciutat el 1942. Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres. És doctor en medicina i ha estat professor a les universitats de Saragossa, València, Alacant i Elx. (A hores d’ara és catedràtic d’Història de la Ciència al Departament de Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández). Emili Balaguer fou deixeble predilecte del professor José María López Piñero, mort a València en 2010 —alumne a la seua vegada de Pedro Laín Entralgo, amb qui Emili Balaguer també tingué relació. López Piñero, il·lustre historiador de la ciència, havia estudiat medicina a la Universitat de València, on es doctorà el 1960. Hi ha, per tant, un fil conductor que enllaça la figura de Laín Entralgo amb Emili Balaguer.

El doctor López Piñero s’havia format com a especialista en història de la medicina a les universitats de Munic, Bonn i Zuric. Fou catedràtic d'Història de la Medicina de la Universitat de València fins a 1988, any en què es va jubilar. Fou fundador de l'Institut d'Història de la Ciència i la Documentació, centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques i la Universitat de València, que actualment porta el seu nom. Per la seua banda, el professor Balaguer ha presidit, com el seu mestre, la Societat Espanyola d'Història de la Medicina, ocuparà l’escó de López Piñero a la Reial Acadèmia de Medina (en octubre pronunciarà el seu discurs d’ingrés) i també és membre —de nou com el seu mentor— de la Société Internationale pour l'Histoire de la Médecine. En fi, el doctor Balaguer ha publicat nombrosos llibres, articles científics, articles de divulgació i col·laboracions a treballs col·lectius sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia.

Es poden esmentar, entre d’altres, els següents escrits seus: La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna, la seua tesi doctoral; Diccionario histórico de la ciencia moderna en España, amb López Piñero i Rosa Ballester; Francisco Xavier de Balmis (1753-1819) y la real expedición filantrópica de la vacuna (1803-1806), amb Rosa Ballester; La ciencia en la España ilustrada; Presència i característiques dels elements mèdics en ‘Les mil i una nit’, amb Rosa Ballester; La medicina al Tirant, publicat a la revista El Temps... Aquestes incursions al món de la literatura criden certament l’atenció. Com diu Rafael Alemany Ferrer a la seua obra En torno al desenlace del Tirant lo Blanc, el personatge de la famosa novel·la sembla patir els símptomes d’un atac al cor (muy probablemente un infarto de miocardio, a juicio de mi colega el doctor Emili Balaguer Perigüell.)

El nostre paisà ja havia participat al cicle de conferències celebrades el 2006, quan es complia el cinquè centenari de la mort del metge xativí Lluís Alcanyís. En aquella ocasió, pronuncià una magnífica dissertació sobre medicina medieval. Divendres, va mostrar de nou els seus vastos coneixements històrics i humanístics. Parlà sobre l’ideari dels il·lustrats i sobre la significació local del Seminario Patriótico al context del segle de les llums, una centúria d’intensos moviments intel·lectuals i culturals que van recórrer Europa. En definitiva, el doctor Balaguer, que molts xativins a penes coneixen, estigué de nou entre nosaltres. Alguns mai no hem deixat de recordar l’amic i el savi. I em consta que ell ho agraeix.

(Una versió més abreviada d’aquest text, ha estat publicada a Levante-EMV, el 09/02/2012)