dimecres, 7 de novembre del 2012

De tant que et vull, et trac un ull

De vegades s’han de sentir romanços que freguen l’absurd. Em referisc, per exemple, a les sobtades afirmacions d’amor incondicional a Catalunya. L’onada de declaracions té el seu origen en unes paraules d’Artur Mas: «Catalunya està cansada d’Espanya, i els espanyols de Catalunya. En realitat, existeix una fatiga mútua.» En sentir aquestes paraules, es desfermà una carrera de confessions d’amor desinteressat als catalans. El primer a confessar-lo fou el senyor Ruiz-Gallardón. Amb aqueixa cara de gravetat que sol ficar quan vol impostar les seus frases lapidàries, el ministre declarà: No es cierto que los españoles aborrezcan a Cataluña. España quiere y admira a Cataluña. Ignore quines dades manejava Alberto Ruiz-Gallardón per a dir això. Dies després, El País publicava unes enquestes que semblaven donar la raó al ministre; dos de cada tres espanyols afirmaven que les acusacions de malvolença a Catalunya no es corresponen amb la realitat. ¿Quina fiabilitat tenen aquestes afirmacions? ¡Cap! A un geperut no li demanes per la seua gepa. (Que li pregunten a un marit assetjador si vol la seua dona; dirà que sí, i que mai no permetrà que marxe de casa.) Jo preferisc fiar-me de les meues percepcions sobre el terreny. He viatjat per totes les comunitats autònomes de l’Estat i puc afirmar amb prou fonament que els sentiments de malvolença cap a tot allò que sone a català són generalitzats. Per a l’espanyol comú, el català és un fenici que només pensa en la pesseta. No cal anar massa lluny; al País Valencià, el menyspreu i l’odi a Catalunya estan a l’orde del dia —qualsevol ho pot comprovar. I el PP no és aliè a l’estat de coses; tantíssims anys de catalanofòbia han donat els seus fruits. Per això resultaven tan cridaneres, tan hipòcrites, les paraules d’Esteban González Pons en un vídeo del seu partit: «Catalunya és la terra que està al costat de la meua terra. La gent de Catalunya és la gent que està al costat de la meua gent. Som de la mateixa pell i de la mateixa sang. Mosatros vullgem molt a Catalunya.» En realitat, aquestes expressions d’amor recorden molt la dita popular: «De tant que et vull, et trac un ull.»

Il·lustració de Javier Jaén