¿Per què s’inflen les xifres?

 

Aquests dies se celebra a Guadalajara (Mèxic) una nova edició de la fira internacional del llibre. Aquesta fira és la cita més important de les lletres hispanes. Hi acudeix gran nombre d’autors, editors, crítics, estudiosos i lectors de la producció editorial en espanyol. L’efemèride és el pretext perfecte per a recordar, per enèsima vegada, els tòpics que acompanyen la llengua de Cervantes. Un dels més enlairats fa referència al seu nombre de parlants. Em ve al cap un programa de Televisió Espanyola, emès entre 1977 i 1983 —en aquells anys, jo era molt jove—, que es titulava 300 millones.  Estava dirigit per Gustavo Pérez Puig. Els realitzadors eren Pedro Amalio López i Enrique Martí Maqueda. El programa, un seguit d’actuacions musicals, entrevistes, reportatges i concursos, s’emetia via satèl·lit a tots els països membres de l’ Organització de Televisions Iberoamericanes (OTI), d’Estats Units a Xile, i a Guinea Equatorial. El títol es referia, per tant, al nombre de parlants de l’espanyol. Sembla, però, que avui ja no són 300 milions. Ara en són 450. ¿D’on surten aquestes xifres? D’anar sumant els habitants de tots els països de parla espanyola. S’agarra la calculadora i es va sumant: Mèxic, 112.322.757 habitants; Espanya, 47.190.493; República Argentina, 40.117.096... Si als vora 370 milions d’espanyols i hispanoamericans s’afegeixen també els nord-americans d’origen hispà i altres minories curioses —els habitants de Guinea Equatorial i els sahrauís—, ens surt la bonica xifra de 450 milions de parlants d’espanyol repartits per l’ample món. ¿És creïble, aquesta xifra? ¡No! A més de sumar, caldria restar. En Hispanoamèrica hi ha molta població indígena que no sap parlar castellà: en Mèxic, el país amb més parlants d’espanyol, hi ha unes 67 llengües indígenes; a Veneçuela, les llengües aborígens són tan oficials com l’espanyol; Als països andins, Perú i Bolívia, nombrosíssimes poblacions indígenes parlen el quítxua, l’aimara, el guaraní i altres 33 llengües aborígens més; a Paraguai, més del 50% de la població parla el guaraní, declarat oficial per la constitució del país. A més a més, hi ha llocs, com ara Estats Units o Puerto Rico, on molts hispans fan servir preferentment l’anglès (i quan s’expressen en la llengua dels avantpassats, ho fan en espanglish, un argot difícilment equiparable al castellà). En realitat, als Estats Units, la situació de l’espanyol és de diglòssia. L’idioma de Cervantes té molts milions de parlants. No s’acaba d’entendre, doncs, per què s’inflen les xifres de manera tan barroera.