dijous, 8 de novembre del 2012

Sense massa raons per a l’optimisme

Tots els analistes estan d’acord a dir que Obama s’ha guanyat la reelecció gràcies al vot de les dones, els joves, els hispans i els negres. ¡Un arc de Sant Martí! Ara bé, ¿quedaran de nou defraudades les esperances suscitades pel president? Cal recordar que Obama desaprofità la primera meitat del seu mandat —quan encara hi havia majoria demòcrata a la Cambra de Representants i el Senat— per a concretar les seues promeses electorals. De totes elles, només la tímida proposta d’una assegurança mèdica universal ha tirat endavant. Quant a la recuperació econòmica, ha quedat lluny de les expectatives generades en 2008, cosa lògica si es té en compte el tipus de persones que elegí Obama per al seu equip de col·laboradors (gent com Larry Summers o Timothy Geithner, actual Secretari del Tresor). En realitat, molts membres de l’equip econòmic d'Obama han estat vinculats a grups financers, com ara Goldman Sachs, que estan a l’origen mateix de l’actual crisi econòmica. El president oblidà, per tant, unes paraules seues pronunciades en 2008: «L’era de l'avarícia i la irresponsabilitat a Wall Street s’ha d’acabar.»

Timothy Geithner fou pupil de tot un personatge, l'economista Robert Rubin, gerent durant vint-i-cinc anys de Goldman Sachs Group, Secretari del Tresor de Bill Clinton i col·laborador d'Alan Greenspan, el president de la Reserva Federal que no volgué prendre mesures per a frenar la crisi. Rubin fou el pare de la política econòmica que permeté, durant l’era Clinton, el creixement d’EEUU sense inflació, el manteniment de l’hegemonia del dòlar i l’augment de la riquesa nord-americana. Fou l’artífex, per tant, de la globalització, la desregulació financera, la importació de productes barats i el dèficit comercial finançat amb superàvits de capital procedent de l’especulació. Larry Summers va succeir  Rubin a la Secretaria del Tresor, encara sota la presidència de Bill Clinton. Per la seua banda, Timothy Geithner treballa a l’administració Clinton gràcies als seus mentors Rubin i Summers. També fou vicepresident de la Comissió Federal del Mercat Obert de la FED, president de la Reserva Federal de Nova York i principal responsable durant la crisi d’haver afavorit Goldman Sachs. En març de 2008, organitzà el rescat i la venda de Bear Stearns.


Doncs bé, Barack Obama nomenà Larry Summers director de la Casa Blanca i del Consell Econòmic Nacional, i Geithner Secretari del Tresor. Economistes com el Premi Nobel Joseph Stiglistz o Robert Reich, que formaven part de l’equip d’assessors de la candidatura d’Obama, foren apartats. Ja sabem quina cistella va sortir d’ aquests vímets. Posar llops a cuidar d’ovelles no és massa assenyat. És evident que Barack Obama desperta moltes simpaties. Només el fet de ser el primer president negre dels Estats Units ja concita múltiples adhesions. El seu tarannà sembla càlid i pròxim. Però els resultats del seu primer mandat han quedat lluny de les seues promeses electorals. La presó de Guantánamo, posem per cas, continua oberta. En definitiva, Obama seria el tort —per dir-ho així— al país dels cecs. En aquest segon mandat, es veurà obligat a governar amb una Cambra de Representants controlada pels republicans. No hi ha, per tant, massa raons per a l’optimisme. Comença a ser freqüent que l’excés d’optimisme provocat per líders carismàtics desemboque en desil·lusió i frustració. ¡Ja veurem com queda la cosa!