Antiguitat i modernitat

Dissabte passat, es van inaugurar unes jornades de portes obertes per a mostrar l’entorn històric de l’hotel restaurant Montsant. L’esdeveniment em féu rememorar la presència del Cister a la nostra ciutat. Els cistercencs, també dits monjos blancs, colonitzaren a partir del segle XIII les terres valencianes conquerides als sarraïns pels reis del casal de Barcelona. El monjos blancs s’havien constituït el 1098 a Cîteaux, França, com una reforma de l’orde benedictí. Un privilegi del papa Pasqual II permetia que les cases del Cister es desenvoluparen sense intervencions senyorials o bisbals. La Carta de Caritat, escrita per l'abat Esteve Harding, consagrava l'autonomia de cada cenobi. Com que Sant Bernat de Claravall fou l'abat més reeixit del Cister, els monjos del nou orde també foren coneguts com bernats. (Els cavallers templers eren el seu braç armat.) Els cistercencs tingueren vàries cases a l’antic Regne de València: Santa Maria de Benifassà, Sant Bernat de Rascanya (on s’alça l’actual Sant Miquel dels Reis), Sant Vicent de la Roqueta, la Saïdia, Santa Maria de la Valldigna i el monestir xativí (Santa Maria Magdalena de l’Algema, més conegut com Montsant). Tot açò és història del nostre país i la nostra ciutat.

Montsant, fundat per privilegi de Jaume II, fou una casa femenina. Les seues monges eren filles de famílies nobiliàries locals. Amb el temps, aquesta extracció aristocràtica provocà la relaxació en l’observança de la Regla de Sant Benet i la Carta de Caritat. A primeries del segle XVI, les cistercenques xativines vestien i calçaven amb un luxe impropi dels seus vots. Finalment, l’abat de la Valldigna decidí de traslladar-les a la Saïdia. Llavors, Montsant esdevingué un priorat masculí dependent de Simat. L’exclaustració definitiva de Santa Maria Magdalena s’esdevindria amb la desamortització de Mendizábal. Doncs bé, l’actual empresa propietària de l’antic cenobi ha decidit de posar en valor les seues restes arqueològiques. S’ha netejat l’imponent aljub, s’ha tret a la llum el seu riquíssim conjunt de grafits i s’han anunciat futures excavacions per a recuperar altres elements de l’antic priorat: l’església, el claustre, l’aula capitular... L’empresa ha brindat aquest patrimoni a la ciutat. ¿N’haurà pres nota l’equip de govern municipal, que té mig aturades les obres de restauració del convent de Sant Domènec i l’ermita del Puig?



I encara hi ha més. A l’acte de dissabte passat era present tot el grup municipal popular —millor dit: quasi tot; mancava Vicent Parra. Els seus membres escoltarien —com vaig escoltar jo— que el president d’Inelcom vol traslladar a Xàtiva una col·lecció d’art contemporani que l’empresa d’electrònica alberga en el seu Centre de Recerca i Desenvolupament, emplaçat a Pozuelo de Alarcón. Aquesta col·lecció, formada sota la direcció artística d’ABV Arte, està assessorada  actualment per Vicent Todolí, antic director de la Tate Modern de Londres. La selecció d’obres (dibuix, pintura, escultura, vídeo, fotografia, instal·lacions) se centra en les últimes tendències i aposta per valors joves. Vicent Quilis —li ho he sentit dir personalment— és un enamorat de Xàtiva. En fi, aquestes inquietuds culturals de l’empresari, aparentment contradictòries (se sent atret simultàniament per l’antiguitat i la modernitat), ja han deixat petjades a la ciutat. La planta xativina d’Inelcom (projecte dels arquitectes Carmel Gradolí i Arturo Sanz) és un estimable edifici modern que obtingué el Premi del COACV a la millor obra del bienni 1994-95.

Arturo Sanz, nou director de Montsant, ha projectat les obres de rehabilitació i reforma de l’antic monestir. Impressiona el currículum del tàndem Gradolí-Sanz, responsable, posem per cas, de les restauracions de l’Alt Forn nº 2 de Sagunt i la Torre dels Coloms de Moixent, o d’un estudi per a la reintegració del sistema defensiu islàmic (torres i muralles) que es conserva al Barri del Carme de València. A Xàtiva, els dos arquitectes són també autors d’un edifici del carrer Hort de l’Almunia i una casa de Bixquert. En fi, aquesta barreja —edificis antics i moderns, recuperació del patrimoni històric i construcció d’arquitectura d’avantguarda— és molt suggeridora. ¿Ja hauran fet alguna gestió, els responsables municipals, per tal d’aconseguir que la Col·lecció Inelcom d’Art Contemporani vinga a Xàtiva? L’antic convent de Santa Clara seria un emplaçament magnífic. ¡Antiguitat i modernitat en perfecta harmonia! Ja que no recuperem el patrimoni moble de les clarisses, imaginem almenys un pla alternatiu.

 

(publicat a Levante-EMV, el 04/05/2013)