He
estat viatjant uns dies per terres llunyanes. En tornar a la pàtria —pàtria en
sentit homèric, clar—, m’he assabentat dels fets que han esdevingut notícia
durant la meua absència: les declaracions de diversos caps del PP davant el
jutge Ruz, les propostes estrambòtiques del president de la patronal, les cues a
l’entrada i la sortida de Gibraltar, les inclinacions feixistes dels líders valencians
de Nuevas Generaciones, la reacció de
Rus llevant importància als nyaps dels cadells peperos... ¡Temps aquells en què agost suposava un parèntesi per a
tota classe d’activitat! Tradicionalment, aquest mes s’havia de dedicar
únicament a criticar el programa de fira, com més va, més devaluat. Però sembla
que els polítics no estan disposats a donar respir ni en vacances d’estiu. Les
notícies internacionals tampoc no han estat gens amables; el conflicte egipci, posem
per cas, s’aboca perillosament a la guerra civil pura i dura. He de reconèixer
la meua sort, per haver-me pogut isolar, durant uns jorns, de tota aquesta plèiade
de desficacis. Però toca tornar a la realitat. Sense anar massa lluny, he de
pensar en el pròxim text quinzenal per a Levante-EMV
(l’anterior columna, enviada abans de marxar de viatge, la vaig deixar programada al tauler
de blogger). Encara no sé quin tema
tractaré a l'article del proper dissabte. Em costa trobar algun assumpte local interessant. Deu ser la síndrome
de qui ha de posar mans a l'obra després d’un temps de descans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada