¿Santuari de virtut?

¿Com és possible que la nostra ciutat semble una bassa d’oli mentre altres indrets suren en aigües tèrboles sacsejades per les ones de l’escàndol i la corrupció? Sorprèn que Xàtiva no figure al mapa de la corrupció. Sí, periòdicament han anat sortint a la llum assumptes que han quedat en no res: indicis d’amiguisme, sospites de comissions il·legals, encariments sobtats d’adjudicacions, modificacions urbanístiques insòlites, dietes i despeses de representació injustificades... (Fa poc, parlàvem, des d’aquestes mateixes planes, d’uns treballs d’urbanització adjudicats a Aldesa, constructora que figura com a donant als papers de Bárcenas.) Però aquests xiu-xius no han acabat mai en la fiscalia anticorrupció, ni en sentències judicials condemnatòries.

La setmana passada, una notícia tornava a tocar tangencialment la ciutat; segons uns informes d’Hisenda, el PP valencià hauria pagat diversos actes electorals amb diners negres. Darrere d’aquests fets estarien Francisco Correa i Álvaro Pérez el Bigotes. El finançament irregular de les campanyes seguia dos procediments: unes vegades, les despeses, justificades amb factures falses, eren abonades a Orange Market per empresaris que rebien, a canvi, adjudicacions d’obra pública; altres vegades, el PP pagava directament a l’empresa de Correa l’organització dels actes electorals. A més, els informes d’Hisenda confirmen l’existència d’una doble comptabilitat del PP valencià, que manejava una caixa A, denominada “Alacant”, i una caixa B, “Barcelona”. Els peperos autòctons haurien comès, per tant, un delicte fiscal: el frau de l’IVA per les quantitats no declarades.

Doncs bé, un dels actes finançats irregularment es va celebrar a la plaça de bous de Xàtiva, amb presència del mateix Mariano Rajoy. Però ja dic: res de tot açò no sembla afectar la tranquil·litat de les aigües polítiques socarrades. En altres llocs, l’activitat immobiliària i urbanística ha destapat nombrosos casos de corrupció. Aquests dies s’han fet públiques, posem per cas, les penes imposades als principals imputats en el cas “Malaia”. Els condemnats s’havien enriquit aprovant requalificacions i concedint llicències urbanístiques a canvi de substancioses comissions. Xàtiva tingué, des de finals dels noranta fins als inicis de l'actual crisi econòmica, una intensíssima activitat urbanística. S’arribaren a projectar —i a executar, en molts casos— onze PAI, que sumaven uns 700.000 m² edificables. Els plans urbanístics preveien la creació d’uns 7.500 o 8.000 nous habitatges.

En realitat, l’ajuntament de la nostra ciutat, governat pel PP, pensava urbanitzar 3.050.000 m² (els 700.000 ja esmentats, 1.100.000 destinats a usos industrials i terciaris, i vàries zones sense aprofitaments privats, destinades a equipaments i usos públics). ¿Com és possible que tota aquesta febre immobiliària i urbanística no generés cap cas de corrupció? Això sí, els projectes municipals han tingut efectes col·laterals estranys. Dies enrere, un amic meu, advocat, em comentava un cas cridaner: una veïna de la nostra ciutat ha perdut una parcel·la rústica de la seua propietat. Sembla que s’hi ha construït una rotonda. «Però li hauran expropiat el terreny i li hauran pagat una justa indemnització», pensaran molts de vostès. Doncs, no. La dona no ha rebut cap notificació de l'Ajuntament que l’advertís d’una possible expropiació, ni ha cobrat cap compensació.

Sembla que els nostres edils no han seguit, en alguns casos, el procediment administratiu previst per la legislació vigent: autorització de l'expropiació, declaració d’utilitat del bé (amb la informació pública corresponent), determinació del seu valor i pagament en uns terminis que, si no són respectats, poden suposar el desembors d’interessos i fins i tot una nova valoració. A la senyora que no troba la seua parcel·la, tot açò li sona a xinès. «Algú se l’haurà quedat», diu. «¡Impossible!», fa altre amic meu burleta. «¡Xàtiva és un santuari de virtut!» No sé. Potser convinga recordar una escena de Goodfellas, pel·lícula d'un dels meus directors de culte, Martin Scorsese (les cartelleres espanyoles la van titular Uno de los nuestros). El pinxo protagonista, Henry Hill (interpretat per l’actor Ray Liotta) roman en silenci durant una vista judicial. En sortir de la cort, el gàngster Paul Paulie Cicero li amolla: «Mai no traïsques un amic i mantingues sempre la boca tancada.»

(publicat a Levante-EMV, el 19/10/2013)