¿Anarquia o histèria?

 

Divendres, quan anava a treballar, escoltava la revista de premsa d’una cadena radiofònica. El diari britànic The Guardian es feia ressò de la crisi per què travessa la RTVV: «Anarquia en una televisió espanyola». El corresponsal del diari escrivia el següent: «Després de l’anunci de tancament, els treballadors critiquen els propietaris [la cursiva és meua] de la televisió pública valenciana. L’anarquia s’ha desfermat entre periodistes i presentadors, alguns d’ells reputats professionals. Surten en antena criticant la Generalitat.» El corresponsal britànic titllava de sorprenent el gir que havien donat els treballadors en suggerir un clima d’intimidació i pressions polítiques per part de la dreta que controlava l’ens públic. ¿Anarquia? Cal suposar que l’enviat de The Guardian, rotatiu de tendència lleugerament esquerrana, utilitzava el mot 'anarquia' en sentit pejoratiu. Possiblement, volia transmetre als seus lectors la impressió que el caos s’havia emparat del nostre canal autonòmic. Jo preferisc utilitzar altra paraula: autogestió.

L’autogestió duta a cap durant uns pocs dies pels treballadors de RTVV tingué uns resultats xocants. Pels platós de Burjassot van passar persones que mai no havien posat un peu en ells. Els locutors dels informatius parlaven sense embuts de temes que eren tabú fins a poques hores abans. Un corrent d’aire fresc recorria la casa. Els espectadors del canal contemplaven imatges insòlites: un càmera i un locutor de la televisió valenciana perseguint, micròfon al rest, un Conseller de la Generalitat, per a fer-li preguntes incòmodes, i el membre del govern valencià fugint per a eludir les preguntes. Mai de la vida no s’havien vist escenes així a Canal 9. ¿I quina fou la conseqüència de tot això? Que, per primera vegada en molt de temps, la televisió pública valenciana triplicava els índexs d’audiència. Es demostrava que un periodisme plural i veraç atrau espectadors. ¡Visca l’autogestió! Això sí, trobe sorprenent —com el corresponsal britànic— el gir donat pels treballadors; vint-i-quatre hores abans, eren la veu del seu amo.

La Generalitat no ha tardat molt a reaccionar. Ha modificat per decret l’estatut de RTVV i ha nomenat, sense passar per les Corts, un nou director general i quatre substituts per als vocals del consell d’administració dimitits. Al PP li botaren les alarmes en comprovar els efectes del procés autogestionari. Li donà por, posem per cas, que els treballadors accediren als arxius, on es guarden, junt amb altres papers, els contractes del futbol. Fabra havia declarat hores abans: No seré yo el que ponga 40 millones para poder cumplir la sentencia del TSJ. No voy a cerrar un colegio o un hospital por mantener la RTVV. (Li hauria d’haver caigut la cara de vergonya; sols els contractes del futbol li han suposat 235 milions a les arques de l’ens.) En fi, s’ha desfermat la histèria entre els membres del govern valencià; la policia ha rebut orde d’escorcollar tots els treballadors que surten de l'edifici de la RTVV. «Histèria en un govern autonòmic espanyol» hauria estat un titular més adient per a les pàgines de The Guardian.