La imputació de Cristina de Borbó en dos
presumptes delictes, frau fiscal i blanqueig de capitals, ha deparat una
sorpresa: la infanta compta amb un assessorament jurídic “peculiar”. Jo només
trobe una explicació: com que és filla del monarca, la casa reial sap que la
cosa està xuplada —s’utilitza l’aparell de l’Estat per a combatre les decisions
judicials i llestos. El cercle d’assessors reials s’ha trobat, però, amb la
tenacitat d’un jutge que ha entrebancat aquesta estratègia. En combatre la
imputació inicial per tràfic d’influències, els advocats defensors havien balafiat
l’as a la mànega amb què comptava la infanta: la seua condició de persona
privilegiada —que la justícia no és igual per a tots ho saben fins els mes
ximples. Segurament, aquell càrrec hagués quedat en no res. Però els assessors de
Cristina van recórrer l’acte judicial, per a estalviar-li el “passeig” per la
rampa d’entrada als jutjats de Palma.
La sala va respondre el recurs amb una de
calç i altra d’arena: la imputació fou revocada, sí, però se li va indicar al
jutge que investigués possible frau fiscal i possible blanqueig de capitals, delictes
que podrien implicar una condemna de fins a onze anys de presó. Com que el
desenllaç de les diligències es veia venir, l’Agència Tributària i la Fiscalia
intentaren parar una nova imputació. L’AE va donar per bones unes
factures que prèviament havia considerat falses; la Fiscalia, molt abans que l'instructor decidís quina cosa procedia fer, anuncià que no trobava
indicis de delicte en la infanta, víctima d’una persecució per ser qui és.
Total: el jutge es véu obligat a redactar un acte d’imputació de 227 fulls. Volia
que els fonaments fàctics i jurídics de la seua decisió foren inapel·lables. Quan
la cosa ja no tenia remei, els advocats de l’esposa d’Iñaki Urdangarin hagueren
de dissenyar una nova estratègia de defensa.
Miquel Roca Junyent anuncià un recurs contra
la nova imputació i, de manera sorprenent, el catedràtic i advocat penalista Jesús
María-Silva va declarar que estaven pensant de no presentar-lo. Si tantas ganas tiene el juez de oírla y así
se siente realizado como persona, a lo
mejor vamos, va dir amb
un somriure. Per dir-ho suaument, això eren ganes de tocar el
nas al jutge instructor. Finalment, els defensors han decidit de renunciar a
presentar recurs. ¿Per què? Perquè l’acte del jutge Castro és difícil de
combatre. A pesar de tot, Miquel Roca continuà fent declaracions xocants: «La
decisió del jutge manca de fonaments fàctics i jurídics, però hem decidit de no
recórrer-la.» ¿Algú entén això? ¿Com es pot considerar mancada de tot fonament
jurídic una decisió judicial i no recórrer-la? ¡Tripijocs de lletrats! En
realitat, els advocats de Cristina sabien que, aquesta vegada, el seu recurs no
anava a prosperar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada