¿Camí d’anada i tornada?

En altres ocasions, hem parlat de com els ideòlegs del neoliberalisme, que inspiren les polítiques econòmiques de l’actual govern, intenten desmuntar l’estat del benestar. Pensen que s’han de privatitzar tots els serveis públics. Aquestes intencions es manifesten molt clarament en la sanitat. Ací, al País Valencià, no en som plenament conscients. Els mitjans de comunicació focalitzen massa la seua atenció en Madrid. Bona part de les notícies relacionades amb la marea blanca —el munt de manifestacions que ha aconseguit de frenar la privatització de la sanitat— s’ha centrat en la Comunitat de Madrid. S’oblida que el País Valencià ha estat pioner en la política d’allò que eufemísticament diuen externalització dels serveis sanitaris. En realitat, el PP valencià calla i fa la seua des de fa temps. Ara mateix, la Generalitat té privatitzats cinc hospitals —el més pròxim en Alzira. De fet, l’intent de cessió dels hospitals públics madrilenys al sector privat s’inspirava en el model Ribera. Hi ha, però, altres giragonses de la política sanitària pepera menys divulgades. Una d’elles afecta els treballadors públics.

Els funcionaris civils de l’Estat no cotitzen al règim general de la Seguretat Social. Ho fan a la Mutualitat de Funcionaris de l’Administració Civil de l’Estat, MUFACE, de la qual formen part també els policies nacionals i els guàrdies civils. MUFACE presta l’assistència sanitària als seus afiliats a través de diferents entitats, amb les quals firma un concert. Els mutualistes destinats al País Valencià poden elegir entre l’Agència Valenciana de Salut o vàries asseguradores privades. Fins ara, molts funcionaris triaven les companyies asseguradores; el seus serveis ambulatoris no estan tan col·lapsats com els de l’AVS. El Ministeri d’Hisenda, encantat; paga unes primes molt ajustades per aquesta assistència externalitzada. Resulta, però, que les societats mèdiques rebutjaven de renovar el concert en vigor si la seua pretensió de revisar les primes no era atesa pel Ministeri. L’argument de les asseguradores és molt il·lustratiu. Com que es convoquen poquíssimes oposicions, la mitjana d’edat dels funcionaris està pujant exponencialment. La gent major resulta molt cara per a les empreses privades (la gent jove és més barata).

Cal recordar —arribats en aquest punt— que l’empresa privada no sol pensar en la qualitat del servei que presta; pensa només en el benefici que n’obtindrà. En fi, totes les societats excepte Sanitas han subscrit de mala gana el concert, però volen desfer-se de mutualistes. Com que resultaria poc elegant despatxar-los directament, les companyies han optat per una via indirecta: han retallat els quadres mèdics. A Xàtiva, posem per cas, Adeslas ha eliminat especialitats com pneumologia, urologia i reumatologia (Es tracta, ja es veu, de les especialitats més demandades pels funcionaris majors.) D’altra banda, s’han estès als mutualistes els retalls generals de la sanitat pública aplicats durant 2013 a la resta de la població. Als adscrits a MUFACE se’ls aplicarà des de 2014 el copagament en medicaments hospitalaris (inclosos alguns tractaments contra el càncer), el transport sanitari no urgent i la reproducció assistida. A més, s’han eliminat algunes prestacions que tradicionalment venia sufragant la mutualitat, com les periodòncies (tractaments de malalties dentals que afecten les genives i els ossos de les mandíbules).

Segons fonts sindicals, els treballadors públics van a patir una reducció de prestacions del 22%. Lògicament, molts han decidit de fugir a l’AVS. Si tots els funcionaris de l’Estat acabaren passant al règim comú de la Seguretat Social, el col·lapse seria total. Fins ara, els mutualistes i els altres beneficiaris de MUFACE —fills i persones a càrrec dels cotitzants— formaven un col·lectiu de 2.200.000 persones. Als ambulatoris xativins de l’AVS, cal cita prèvia per a les consultes de medicina familiar i especialitats. El temps mitjà d’espera per a ser atès per un especialista és de tres mesos. L’aterratge en la sanitat pública dels nombrosíssims mutualistes residents a Xàtiva i la seua rodalia augmentaria les esperes. Llavors, la Generalitat podria sentir la temptació de “derivar” pacients a les clíniques privades. En altres paraules: molts funcionaris haurien fet un viatge d’anada i tornada. Estaríem davant d’un peix que es menja la cua. I a tot açò, el Centre d’Especialitats Espanyoleto tanca per les vesprades. Ja dic, es parla molt de la sanitat madrilenya, però es passa de puntetes per la situació del sistema valencià de salut.

 

(publicat a Levante-EMV, el 08/02/2014)