En referir-se a la nostra ciutat, les autoritats municipals solien
omplir-se la boca de grans paraules: «¡Xàtiva, referent de la Comunitat
Valenciana!» En realitat, aquestes proclames eren meres cortines de fum amb què
s’emmascarava una política local de curta volada; el partit que ens governa des
de 1995 es presentà als comicis municipals amb un programa ocult de tres punts:
creació de les condicions idònies perquè la classe social que representa pogués
fer bons negocis, foment del clientelisme, per tal de perpetuar-se al poder, i actuacions
dirigides al benefici personal i dels afins. Durant quasi vint anys, els
actuals governants s’han bolcat, esforçadament, en la tasca. El control de les
llistes electorals, les dedicacions exclusives a l'activitat política, el
nomenament de càrrecs de confiança i les sospites de manipulació dels
procediments d’accés a les places de funcionaris municipals i la plantilla de
la brigada local han estat a l’orde del dia. Tot això podria estar acabant-se. S'olora final de cicle.
Fa poc,
el president local del PP, Jorge Herrero, feia unes declaracions
il·lustratives: «Encara considerem
fonamental la figura de Rus, però el PP no és únicament Rus. No descarte presentar-me
jo com a cap de llista en les properes eleccions locals.» En sentir açò, vaig recordar
un article escrit en aquestes mateixes planes, allà
pel mes de juliol de 2011. (L’alcalde havia llevat a Herrero la delegació
d’esports i li havia adjudicat la de serveis públics —cementiri, clavegueram,
bombers—) «¿Serà perquè juga al tennis? La política valenciana està marcada des
de fa temps pel tennis. Zaplana, que en acabar la carrera de dret no tenia
feina, es dedicà al tennis. Camps, sent un jovenet amb la llicenciatura de dret
acabada d’estrenar, també es dedicà al drive,
el drop shot i el passing shot. ¿Tem Rus que Jorge
Herrero, un tennista acceptable, puga arrabassar-li la vara d’alcalde en un
futur?», em preguntava jo.
Els populars podrien estar manejant enquestes que els pronostiquen
un desastre electoral. Potser Rus estiga buscant una sortida airosa —presidir
el València CF, posem per cas. Si el PP perd les pròximes eleccions, Herrero hauria
de gestionar la derrota. Mala cosa; es trencaria una ratxa de tennistes
triomfadors. Jo em prenc les coses, però, amb bona dosi d’escepticisme; en
política, fer pronòstics és un exercici inútil. S’atribueix al psiquiatra i
escriptor italià Vittorino Andreoli aquesta frase: Sono un pessimista attivo. Da
pessimista vedo nero dappertutto, da attivo mi affanno per illuminare ovunque. («Sóc un pessimista actiu. El pessimista
veu negre pertot arreu, l’actiu es preocupa per il·luminar-ho tot.») Quant al
futur del país i la ciutat, jo també sóc un pessimista actiu;
veig negre el panorama polític, però sóc partidari de treballar per
il·luminar-lo. Cal combatre la foscor. Conforme s’aproximen les eleccions
locals, augmentarà el recurs a la por: «¡Que arriba el llop!» (El llop és —ja
ho hauran endevinat— el tripartit.)
¿Què volen que els diga? Serà difícil superar la incompetència dels
actuals governants. Els successius governs peperos
han fet miques el nostre territori, s’han carregat el sistema financer
valencià, han tancat la televisió autonòmica, han disparat les xifres de
l’atur, han degradat els serveis públics, han marginat les persones
dependents... També serà difícil de superar el nivell de corrupció; ara mateix,
51 persones pertanyents a l’organigrama del govern presidit per Francisco Camps
estan imputades en les diverses peces judicials que investiguen els múltiples casos de
corrupció destapats a la nostra comunitat (una peça del cas Nóos, dos del cas
Cooperació i sis del cas Gürtel). Alguns dels imputats ocupen —o arribaren a
ocupar— càrrecs d’alt nivell i gran responsabilitat: diputats, consellers, secretaris, sotssecretaris,
directors generals, caps de servei, caps d’àrea...
A Xàtiva, el final del cicle deixa un panorama urbanístic devastat.
En febrer, l’Associació de Propietaris Cànyoles sol·licitava la revisió urgent
del PGOU. Dimecres passat, llegíem en aquestes planes el cas d’un empresari que
reclama a l’Ajuntament una indemnització milionària. (El reclamant no pot
disposar d’un solar seu que la corporació hauria d’haver desenrotllat urbanísticament
fa molts anys.) Aquesta és la ressaca que lleguen els vint anys d'un govern municipal
atret només per l’imant de la bombolla immobiliària. ¿Què diuen de tot açò els
pessimisti attivi? Que hem de posar la vista en un futur més
lluminós. En fi, tant de bo aconseguim un pròxim govern local format per
persones honrades i competents, encara que no sàpien jugar al tennis.
(publicat a Levante-EMV, el 05/04/2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada