De front i de perfil

 

En principi, "cubisme" era un terme despectiu. «És una pintura composta per petits cubs», va dir de les obres de Braque el crític fiancés Louis Vauxcelles, que ja havia anomenat "feres" (fauves) els fauvistes. En realitat, els cubistes intentaven representar la realitat d’altra manera. Tractaven d’abandonar les convencions clàssiques en la representació bidimensional de la realitat: Els pares fundadors del cubisme foren Picasso i Braque. La pintura del malagueny continuaria evolucionant. En els anys trenta, pintaria retrats, com Mujer desnuda en el sillón rojo, en què encara s’aprecien les troballes del període cubista. La cra dels personatges, una mena de lluna, es veu alhora de front i de perfil. Els cubistes volien reflectir la realitat, sobre el pla, d’una manera distinta. Per a ells, no hi havia dalt i baix, davant i darrere, esquerra i dreta. Les coses es podien veure alhora des de molts punts de vista. El cubisme fou a la pintura el mateix que l’objectiu ull de peix, o l’holograma, a la fotografia. Per alguns fotògrafs, però, les coses són més simples; amb un poc de maquillatge n’hi ha prou. De nou els lligams entre fotografia i teatre.