Sons d’Euskal Herria (IV)

En entrades anteriors, he ressenyat el panorama del pop i la música culta a Euskal Herria. Però el retrat d’aquest panorama sonor restaria incomplet si no esmentàrem el món dels cantautors. Euskadi també tingué, als anys seixanta, un fenomen semblant a la “Nova Cançó”, Ez Dok Amairu (“No hi ha tretze”, en referència a la mala sort), que buscava revitalitzar la cultura basca, molt aletargada durant la dictadura franquista. Els intel·lectuals i els artistes que el van fundar se centraren sobretot en la recuperació i la dignificació de la llengua basca. Dins d’aquell moviment van emergir els cantants Mikel Laboa i Benito Lertxundi, màxims exponents de l’Euskal Kantagintza Berria (“Nova Cançó Basca”). El donostiarra Mikel Laboa, mort en 2008, ha estat considerat patriarca de la música basca i un dels cantautors en euskera més importants de finals del segle XX. Ha influït molt en les generacions de cantants més joves.

En la dècada dels cinquanta, va estudiar medicina i psiquiatria a Pamplona. Durant l’etapa d’estudiant, s’interessà per la música de contingut polític, influït per artistes com Atahualpa Yupanqui i Violeta Parra. Debutà al Teatre Gayarre de Pamplona en 1958. Tota la vida hauria de combinar la carrera artística amb la professió mèdica, desenvolupada fonamentalment en la Unitat de Neuropsiquiatria Infantil del Patronat Sant Miquel de Donostia, en què treballà quasi 20 anys. Participà en la fundació d’Ez Dok Amairu. La música de Laboa barreja poesia, tradició i experimentalisme. El seu estil, semblant al d’altres cantautors dels seixanta i els setanta, està dotat, però, d’una forta empremta, producte d’una veu molt particular. El seu repertori incloïa cançons populars actualitzades, poemes musicats d’autors com Brecht i composicions pròpies. Esment a part mereixen les Lekeitioak, cançons experimentals amb crits i sons onomatopeics que s’avançaren a sons de Björk i altres cantants avantguardistes actuals.

Algunes de les seues cançons han esdevingut clàssics populars, part del folklore basc. És el cas de Txoria txori (L’ocell és ocell), el seu tema més conegut, que arribà a ser interpretat per Joan Báez amb la seua lletra original en euskera. L’àlbum de Laboa Bat-Hiru (Un-Tres), de 1974, fou elegit el millor disc basc de la història en una votació popular organitzada per El Diario Vasco. En 1991, diversos grups joves de rock i folk gravaren el disc d’homenatge Txerokee, Mikel Laboaren Kantak. Algunes de les seues cançons més conegudes van ser incloses a la pel·lícula La pilota basca de Julio Médem. En 1993, actuà al Palau Sant Jordi de Barcelona. L’11 de juliol de 2006, oferí la seua última actuació, com a teloner de Bob Dylan en un Concert per la Pau que se celebrà a Donostia.

L’altre gran cantautor euskaldun és Benito Lertxundi, nascut en 1942 a Orio (Guipúscoa). El moviment Ez Dok Amairu, impulsat entre d’altres per Jorge Oteiza i el ja esmentat Miquel Laboa, influí en Lertxundi. En 1971, publicà el seu primer disc gran. S’acompanyava sols de la guitarra. (Anteriorment, havia publicat tres discs de 45 rpm: dos en 1967 editats per Cinsa-Edigsa i un en 1968 editat per Herri Gogoa - Edigsa.) A partir de llavors, s’anirien succeint els seus treballs discogràfics: Oro laño mee batek (1974), ...eta maita herria, üken dezadan plazera (1975), Zuberoa Askatasunaren semeei (1981), Gaueko ele ixilen baladak (1985), Pazko gaierdi ondua (1989), Nere ekialdean (2002), 40 urtez ikasten egonak (2005), Itsas ulu zolia (2008), Oroimenaren Oraina (2012). En 1993, publicà dos àlbums dobles amb el títol Hunkidura Kuttunak, una recopilació de 46 cançons, part d’elles actualitzades.