Els
bacteris es fan resistents per l’abús dels antibiòtics (que perden eficàcia i
deixen de servir per a combatre les infeccions). Hi ha dues organitzacions, Avaaz.org
i Change.org, que lluiten pels drets humans i acullen peticions de caràcter
cívic i humanitari. La primera és una organització global absolutament
desinteressada; no té ànim de lucre i promou l’activisme ciutadà en assumptes
com el canvi climàtic, els drets humans, la corrupció, la pobresa, el
maltractament als animals, les guerres... El seu objectiu principal és «tancar
la bretxa entre el món que tenim i aquell que la majoria voldria». Avaaz utilitza
setze idiomes i compta amb més de vint milions de membres repartits per tot el món.
És la xarxa d’activisme online més
gran i poderosa del món. Per la seua banda, Change.org començà sent una
corporació dedicada al negoci de venda i prestació de serveis a través de llistes
de correu electrònic, enviaments massius i serveis derivats. Al cap d’un temps,
creà un blog i un lloc públic d’acollida de peticions online de caràcter cívic, social i, en general, a favor dels drets
humans. Organitzacions com Amnistia Internacional i Humane Society paguen al lloc
perquè allotge les seus peticions. Les dues plataformes em tenen als seues
fitxers, perquè he firmat en més d’una ocasió peticions canalitzades per una o
altra. Tanmateix, he començat a dubtar de la seua eficàcia. Deia al principi
que els bacteris es fan resistents als antibiòtics. ¿Es fan resistents els
polítics a les recollides de firmes d’Avaaz i Change? M’ho pregunte perquè
totes les setmanes rep tres o quatre correus electrònics d’aquestes plataformes
amb constants peticions d’adhesió a causes molt diverses —totes dignes de suport,
és cert. He decidit firmar només aquelles que em semblen més rellevants.
Altrament, em passaria la vida firmant. Amb tot, la incomoditat no és, ni de
bon tros, el motiu de no firmar-les totes. Pense que tanta petició resta
eficàcia a les firmes. En fa l’efecte que els polítics no en deuen fer ni
punyeter cas. Deuen haver-se fet ja resistents. Seguint amb el paral·lelisme
mèdic, com més va, més s’haurà d’augmentar la dosi. I no sé si així i tot...
2 comentaris:
Hola Ximo,
Sóc Albert Medrán, director de comunicació de Change.org a Espanya. He llegit amb molt d'interès el teu post i et puc donar algun detall que t'ajudi a fer-te una idea sobre la pregunta que llences.
Fa cosa d'un any vam crear uns perfils verificats pensant especialment en els destinataris (empreses, polítics, institucions). A dia d'avui, Espanya és el país amb més perfils verificats, sobre els 140. Un 70% són de polítics i institucions, que els usen per a respondre, atendre i en molts casos, solucionar els temes de les peticions. Al País Valencià trobem alguns diputats de les Corts, com Fran Ferri o Víctor Sahuquillo responent a les peticions. A la resta de l'Estat, trobem casos paradigmàtics com el de l'alcalde de Barcelona, que és l'alcalde que més peticions respon a tot el món a través de la plataforma. I ja hi ha quasi una desena de partits amb perfil, des del PSOE a UPyD passant per Ciudadanos, CiU o Compromís.
La tendència que observo és que els polítics són cada vegada més sensibles i entenen que han de respondre a tantes persones. Hi ha excepcions, és clar. Però la tendència és positiva.
De les teues paraules sembla deduir-se que del PP, el partit que precisament ocupa la majoria de les institucions —el principal responsable, per tant, d'atendre peticions—, no teniu perfil verificat. De tota manera, gràcies pel teu aclariment. Veig que hi ha gent i grups seriosos i solidaris. Continuaré signant les peticions que em semblen més rellevants.
Publica un comentari a l'entrada