Repassant l'hemeroteca

Tradicionalment, a finals de juliol o primeries d’agost se sol celebrar l’acte de presentació del cartell i el programa oficials de la fira xativina. Això m’ha fet recordar uns fets esdevinguts el 1995, any en què guanyà les primeres eleccions Alfonso Rus. Els anteriors equips municipals socialistes havien establert el costum d’encarregar el cartell de fira a artistes plàstics de renom. A finals de març d’aquell any, quan encara no s’havien celebrat les eleccions locals, Vicent Torregrossa, llavors regidor de Cultura, es posà en contacte amb Andreu Alfaro. En una sessió posterior de la Comissió de Cultura, s’acordà —fins i tot amb el vot favorable del regidor de l’oposició Ramon Vila— de fer-li l’oferiment formal a l’artista. En altra sessió celebrada el 29 de març, l’encara president de la comissió, Vicent Torregrossa, informà que Andreu Alfaro havia acceptat l’encàrrec. En definitiva, el cartell de la fira de 1995 anava a estar firmat per un artista de prestigi internacional. Vingueren, però, eleccions municipals, les guanyà el PP i el pòster acabà firmat per Vicente Lorenzo, un cartellista vinculat al món faller.

En el seu moment, Miguel Ángel Gozalbes Moracho afirmà que Alfaro havia renunciat de motu proprio. ¿Mentia el nou regidor de fira? Jo crec que no. Sempre ha planat la sospita que l’equip del PP havia trencat amb Alfaro, perquè l’artista faller xativí volia que el seu amic Lorenzo fes el cartell. Resulta difícil inclinar-se per una versió o altra; Alfaro ja no viu i l’Arxiu Municipal no conserva cap acta de la Comissió de Cultura en què es faça constar la renúncia de l’artista i els motius. Cal acudir, per tant, a altres fonts. Encara que avui semble estrany, durant el seu període de gestió, Gozalbes Moracho tenia relacions fluïdes amb les persones (Jesús Fèlix Soler, Pep Fitó...) que coordinaven el llibret de la falla República Argentina. (Arribà a encarregar-los la coordinació del llibre de fira de 1998.) Algunes d’aquestes persones són del parer que el regidor de fira deia la veritat. Per altra banda, les persones que coneixien bé Andreu Alfaro no descarten la possibilitat que aquest no volgués col·laborar amb un ajuntament del PP. Mai no ha aparegut cap escrit de l'artista en què exigís el pagament d'alguna quantitat per un encàrrec ja enllestit.

En qualsevol cas, l’assumpte posà de relleu l’escassa estima dels peperos xativins pel món de la cultura. El nou regidor de l’àrea, Vicent Tudela, declarà en una roda de premsa que no li havien agradat els treballs de Verdú, Renau, Heras, Boix, Armengol, Solbes, Antoni Miró, Hernández Mompó, Valdés, Calatayud, Michavila, Ricard Huerta o Genovés, els artistes que havien firmat fins aquell moment els pòsters de diverses edicions de la fira. Referint-se al disseny de Vicente Lorenzo, amollà açò: «És la primera vegada que entenc el cartell de la fira.» Per la seua banda, Rus assegurà que el cartellista faller no tenia res a envejar a Andreu Alfaro. Els polítics del PP menystenien, per tant, alguns creadors de renom internacional. Manuel Boix, posem per cas, havia rebut en 1980 el Premi Nacional d’Arts Plástiques, un dels Premis Nacionals de Cultura a les Belles Arts que concedeix tots els anys el Ministeri de Cultura. Valdés té exposada obra en museus i espais urbans de mig món. Andreu Alfaro representà Espanya en diverses biennals de Venècia i forma part de la història de l’escultura del segle XX. ¡La ignorància és atrevida!

A partir de 1995, la trajectòria del cartell de fira ha estat molt irregular. Per bé que en algunes edicions s’hagen elegit dissenys de qualitat realitzats per magnífics il·lustradors o grafistes, en termes generals ha predominat el kitsch (kitsch és aquella obra banal que s’adreça a la massa revestida amb atributs de qualité). Però tornem a 2015. El nou alcalde socialista, Roger Cerdà, ha assumit personalment el control de la fira. S’ha encarregat el cartell oficial a un artista local de prestigi. Es reprèn així una tradició interrompuda durant vint anys. Paral·lelament, es fan gestions per a tractar de localitzar l’esbós o l’obra que Alfaro tingués enllestida per a la fira del noranta-cinc. Els representants de l’Ajuntament ja s’han posat en contacte amb els hereus de l’artista. Si finalment apareix el cartell del gran dibuixant i escultor valencià, l’equip de govern tractarà d’adquirir-lo. El seu destí podria ser l’Almodí. Els xativins guanyaríem una peça que alguns, per desinterès, ignorància o prejudicis ideològics, van deixar escapar. En fi, l’assumpte del cartell només fou l’inici de dues dècades d’espifiades. ¡L’hemeroteca és implacable!

(publicat a Levante-EMV, el 25/07/2015)