'El ducat de Gandia', itinerari
inclòs a la "Ruta valenciana dels Borja" té com a centres d'interès
primordials la ciutat de Gandia i la comarca de la Safor. Els elements naturals
i paisatgístics de la Safor mostren una combinació majestuosa de muntanya i
mar. Hi ha la presència de cims relativament alts a escassa distància de la
platja, com el mític Mondúver (841 metres) o la Safor (1.011 metres), que dóna
nom a la comarca. Els camps de tarongers i l’horta han envaït les serralades,
formant petites valls verdes encaixonades entre muntanyes, i extenses zones de
marjal. A la part més baixa d’aquesta cadena natural, s’estén una ampla i
llarga platja d’arena de cinc quilòmetres. A més d’una natura esplendorosa, la
Safor ha proporcionat al País Valencià pàgines ben reeixides de la seua història política
i de la seua literatura, sobretot al segle d'or de les seues lletres. I tot aquest escenari grandiós roman presidit per
Gandia, la ciutat ducal, que avui compta amb uns 78.000 habitants. La població
va créixer entre el riu Serpis i el barranc de Sant Nicolau, al bell mig de la
conca de la Safor, entre la Mediterrània i la serra del Mondúver i el Molló de
la Creu.
L'origen de la ciutat es remunta
a època musulmana. Llavors, només era una petita alqueria. La ciutat vella,
protegida pel castell de Bairén, es formà durant la reconquesta cristiana. La
vila primitiva estava voltada d'una muralla construïda a principis del segle
XIV; la moreria s’estenia fora del recinte emmurallat. Durant el segle XVI, el
creixement obligà a construir el nou segment de muralla de la Vila Nova. L'any
1323, el rei Jaume II va fer donació de la vila al seu fill, l’infant Pere.
Posteriorment, Martí l’Humà la cedí, ja convertida en ducat, a Alfons d'Aragó, dit
el Vell, primer duc de Gandia. Després de la mort d'Alfons el Jove sense
successió legitima, el ducat retornà a la Corona. En 1485, el rei Ferran el Catòlic
va vendre el ducat de Gandia a Pere Lluís de Borja, fill de Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI. A partir del 1494, el segon duc de Gandia, Joan de Borja, establí
a la vila, convertida en senyoriu, una cort petita però fastuosa. El conreu de
la canyamel i l'artesania tèxtil proporcionaren a Gandia molta puixança i pes
social. Modernament, la pboblació s'ha eixamplat seguint el marge esquerre del
riu i cap al Grau.
La ciutat travessà diverses
vicissituds històriques. La guerra de les Germanies, durant la qual els
agermanats aconseguiren de foragitar el duc, provocà el bateig forçós dels mudèjars
i el saqueig del palau ducal. Derrotats definitivament els agermanats, els
Borja tornaren a Gandia. Francesc de Borja, besnét d’Alexandre VI i quart duc
de Gandia, abdicà al seu fill Carles i ingressà a la Companyia de Jesús. La
prosperitat econòmica es véu aturada per l'expulsió dels moriscs i per
l'arribada del sucre americà. La població de la ciutat se'n ressentí; Gandia
tardaria 150 anys a recobrar l'equilibri demogràfic i econòmic del segle XVI.
Durant la guerra de Successió, el duc de Gandia fou partidari del bàndol borbònic.
Acabada la guerra, les visites dels ducs a Gandia es feren cada vegada mes efímeres.
Mort l'últim Borja l'any 1740, el palau passà a mans dels comtes de Benavente,
i més tard a la casa d'Osuna. La ciutat encara patiria la crisi de la seda.
L'any 1890, els Osuna vengueren l’edifici a la Companyia de Jesús, que encara
n'és propietària. El viatger pot dedicar tot el matí a visitar els elements més
emblemàtics de la contrada. El palau dels ducs de Gandia i la col·legiata de Santa Maria són els monuments més
representatius de la ciutat.
L’edifici del palau, de probables orígens
islàmics, passà, amb la conquesta del Regne de València, a mans del Casal de
Barcelona. Les vicissituds històriques i els nombrosos personatges que han
influït a l'obra han determinat la seua varietat d’estils arquitectònics. Des
del segle XV al XVIII, el palau fou la residència habitual dels Borja. L’escut
que presideix la porta n’és testimoni. Actualment, l'entrada se situa al carrer
del Sant Duc (l'accés inicial se situava al carrer del Pont). El pany de la
porta principal conserva les quatre barres catalanes. Després de passar el vestíbul,
trobarem un dels dos patis que conformen l'eix central de l'edifici (el pati
d'armes i el pati de canyes). El pati d'armes està presidit per l'escala
senyorial construïda sobre tres arcs, de l’època d'Alfons el Vell, primer duc
reial. Les façanes tenen abundants finestres gòtiques, bífores i trífores,
dividides per columnes. Per l’escala s’accedeix al Saló de Corones, un dels
elements més emblemàtics, amb la sala dels Carròs i dels Centelles, la cel·la
de sant Francesc de Borja i la Galeria Daurada. Aquest espai, construït a
finals del segle XVII, de 38 m de longitud, està dividit en cinc petites sales
la unió de les quals forma la bella galeria decorada amb tapissos del jesuïta
Martín Coronas (1862-1928). Els sostres són obra de Gaspar Huerta. Hi destaquen
els paviments de ceràmica, magnífics. La galeria comunica amb l'oratori del
Sant Duc. Als altres salons i a la capella s'arriba per una escala situada a
l'extrem oposat de la galeria.
Un cop visitat el palau, el viatger
que es troba a Gandia pot realitzar diversos itineraris per la ciutat i la seua
rodalia. Entre els elements més emblemàtics de la ciutat estan la col·legiata,
l’antiga Universitat, l’hospital de Sant Marc, el convent de les clarisses... La
col·legiata pertany al gòtic català, un estil que es va difondre des de Provença
fins Alacant. Santa Caterina de Barcelona, l'església dels franciscans de
Mallorca, l'església del Palau Reial de Perpinyà, Santa Maria del Pi de
Barcelona i Santa Caterina de València en serien altres exemples destacats.
Tots aquests edificis mostren un espai semblant: una llarga nau amb capelles
laterals entre contraforts closa per un absis poligonal. L’etapa constructiva més
important del temple es desenvolupà entre 1350 i 1420, gràcies a l'empenta del
duc Alfons el Vell. El 1499, en ser concedida a Santa Maria la dignitat de col·legiata,
per butlla d’Alexandre VI, la duquessa Maria Enríquez ordenà afegir quatre
trams més. La portada lateral o de Santa Maria correspon a l'etapa del duc
Alfons; la dels peus o dels Apòstols, obra de Damià Forment, a l’etapa de Maria
Enríquez. L'incendi de 1936, a més de destruir l’important contingut moble de
l'església (els retaules de Roderic d'Osona, Paolo da San Leocadio, Nicolau
Falcó i Vicent Macip, i les escultures de la Porta dels Apòstols), motivà la
reconstrucció de l'absis. L’edifici encara recorda l’esplendor dels Borja.
Gandia també comptà amb una Universitat d’Arts i Teologia, creada per
sant Francesc de Borja. Estava emplaçada a l’Escoles Pies, que ara alberguen la UNED, l'Escola Permanent
d'Adults i el col·legi dels Escolapis. A la plaça que li dóna accés han estat
emplaçades cinc estàtues dels cinc membres més rellevants de la família Borja —sant
Francesc, Lucrècia, Calixt III, Alexandre VI i Cèsar—, realitzades per l'artista Manuel Boix. També queden restes, com ara la Torrassa del Pi, de les antigues
muralles medievals enderrocades al segle XIX. L’antic hospital de Sant Marc
acull el Museu Arqueològic, que alberga una interessant col·lecció d’utensilis
de sílex i os, plaques de pedra amb gravats i pintures procedents de la cova
del Parpalló. El viatger pot allargar-se fins aquest jaciment arqueològic
emplaçat al terme de Barx —als peus del Mondúver—, testimoni de la presència de
l'home de Cromanyó als territoris de la Safor. S’hi arriba en vint minuts.
Altra opció és seguir fins al monestir cistercenc de Santa Maria de la
Valldigna, avui en procés de reconstrucció, i al de Sant Jeroni de Cotalba. (Roderic de Borja fou abat del monestir cistercenc.) Finalment, marxant cap al sud, es
pot arribar a Oliva l’antiga vila comtal dels Centelles i dels Osuna.
2 comentaris:
Hola. me encantó conocer esta ruta gracias a esta magnífica explicación y unas fotografías muy expresivas. Seguimos en contacto
Gràcies, Marta.
Publica un comentari a l'entrada