dilluns, 29 de febrer del 2016

Ciutat desaprofitada (II)

Un dels edificis més destacats de València és l'antiga Llotja de la Seda, peça d’una arquitectura extraordinària i declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El monument, que presideix la plaça del Mercat, hauria de servir per a potenciar el denominat gòtic eròtic. Les seues gàrgoles i els seus permòdols servirien com a icones de la marca 'València, capital de la cultura mediterrània del segle XV'. Caldria, però, contextualitzar millor l'edifici; a hores d'ara, s'hi accedeix per la porta de darrere. Les covetes de Sant Joan del Mercat estan tancades i en estat de ruïna. Restaurades, podrien servir de centre d’informació i taquilla per a venda de tiquets d’entrada a la Llotja. Es recuperaria així l’accés natural. Cal una ordenació integral de la plaça del Mercat; aquest espai és ben emblemàtic. Fins a dates molt recents, era una mena de carretera per on circulaven milers de cotxes privats, taxis, autobusos, furgonetes de repartiment... Sortosament, s'han iniciat la restricció del trànsit de vehicles i la reserva per a vianants de gran part de la plaça —no sense protestes dels comerciants de la zona. És molt important la millora dels entorns monumentals, dotant-los de vegetació que done ombra en estiu sense entrebancar la visió de les façanes.

Altres indrets que necessiten una millora de l’entorn són la Porta dels Ferros de la Catedral o la mateixa plaça de la Mare de Déu. Amb una bona ordenació de l’espai i la plantació d’arbres, es recuperarien les perspectives perdudes. Hi ha més zones necessitades de reordenació: la plaça de la Reina, el carrer de la Pau, la plaça de l’Ajuntament... El pont dels Serrans, obert exclusivament per a vianants, està sense ús; resta aïllat entre dues avingudes amb gran concentració de trànsit rodat. Tanmateix està situat tot just enfront de la Porta dels Serrans. Així doncs, podria fer de nexe d’unió entre el Jardí del Túria i Ciutat Vella. Caldria dotar-lo d’alguna utilitat (podria ser, per exemple, el lloc adient per a col·locar durant determinades festes un mercat medieval). Cal ampliar espais per a vianants, llocs per on puga caminar la gent. Caldria esforçar-se perquè, una vegada conclosa qualsevol actuació urbanitzadora, els residents afectats vegeren immediatament millores i avantatges. Caldria assegurar l’obertura permanent del monestir de la Trinitat, que es podria convertir en una ampliació del museu de Belles Arts i nova seu dels primitius valencians, extraordinària col·lecció de pintura gòtica dels segles XIV i XV que cal posar en valor.

Es podrien completar totes les actuacions amb la creació d’una ruta literària que circule pels indrets abans esmentats i que pose en valor els escriptors en llengua catalana del nostre segle d’or. Aquests espais urbans portarien el nom dels autors o les seues obres (per exemple, claustre sor Isabel de Villena, racó Tirant lo Blanc, cantó Jaume Roig, biaix Joan Roís de Corella...). Evidentment, la representació dels “Milacres de Sant Vicent”, el dia de la seua festivitat, formaria part de la ruta literària. La importància de la família Borja permet altre itinerari: la parròquia de Sant Nicolau (acabada de rehabilitar fa poc), la de Sant Joan del Mercat, la Catedral, la Universitat, la façana del Palau de les Corts Valencianes i el Museu de Belles Arts. Cal dissenyar espais amb encant dins del nucli històric —a la rodalia de la Catedral, posem per cas. Sevilla té el barri de Santa Cruz i Roma, el Trastevere. La ciutat de València té espais de gran qualitat pendents de desenvolupar. Cal rehabilitar definitivament, per exemple, les muralles d’època islàmica situades al barri del Carme. Restaurant-les i creant espais amb encant al seu voltant, s'aconseguiria regenerar el barri i dotar-lo de vida. També caldria utilitzar recursos populars que coneix tothom.

L'expressió «a la lluna de València», d'orígens medievals, a més de ser coneguda per tothom, encara es fa servir a la parla col·loquial. «A la lluna de València» podria ser títol d’un programa festiu nocturn, amb concerts i visites al patrimoni del segle XV. Les possibilitats de reclam són múltiples. El programa es podria dur a cap en primavera i estiu, durant les fases de lluna plena (en nits de dissabte de lluna plena, per exemple). Hom podria inspirar-se en els criteris que se segueixen en altres esdeveniments, com ara l’any jacobeu o la Setmana Santa. Els tocs que fa el gremi de campaners al Micalet i altres campanars es podrien incloure com element patrimonial immaterial en una proposta de turisme cultural. Amb més difusió, els tocs del segle XV, que ja es realitzen en determinades festivitats, afegirien un plus d'atractiu. Es podrien recuperar els tocs de campanes del Micalet a les hores d'obrir i tancar les muralles. En fi, seria important traslladar l’oficina de turisme a un BIC. Les Torres dels Serrans, posem per cas, que estan sense ús, podrien ser el centre d’acollida del parc cultural 'València, capital de la cultura mediterrània del segle XV'. Serien un gran reclam i donarien accés a la ciutat per la principal porta medieval.