dimarts, 8 de març del 2016

Ciutat desaprofitada (i III)

Sovint, escultures i altres monuments col·locats en espais públics donen caràcter a les ciutats d'art —Florència n'és un cas emblemàtic. En aquest aspecte, València té un dèficit enorme. Em referisc a un dèficit qualitatiu, no quantitatiu. Els personatges o els esdeveniments a què es dediquen les escultures, i els artistes que les realitzen, diuen molt de les preferències culturals i estètiques dels governs municipals que les encarreguen. Des dels anys quaranta del segle passat, diferents equips de govern de València —els de Rita Barberà durant els darrers vint anys— han erigit escultures en honor a la capa espanyola, a la dona valenciana, a la Mediterrània fecunda, al pare Turia i les seues filles les séquies, a les falles, a l'actor Antonio Ferrandis, als cantants valencians (Nino Bravo, Juan Camacho i Bruno Lomas), a l'actriu i cantant Concha Piquer, a Don Pío, a l'afició valencianista, al Salvador (en record de l'arribada miraculosa del Crist que s'exhibeix a l'església homònima), a Francisco Pizarro i la raça espanyola, a les víctimes del terrorisme, a Luis Sánchez Polack (del duo d'humoristes Tip i Coll), al torero Manolo Montoliu, a Rafael Conde el Titi...

Les preferències de l'anterior alcaldessa per l'estètica kitsch són evidents. El mal gust impera a les vies públiques de València. A mesura que es vagen millorant diferents espais urbans, caldria emplaçar-hi petits o grans monuments escultòrics dedicats a escriptors, mestres d'obra, pintors, sants, reis de l’antiga Corona d’Aragó (els protagonistes de la capitalitat cultural valenciana en època medieval) que no tenen cap monument a València —molts d’ells no tenen ni una simple placa en una paret. Se'n podria erigir anualment un, i dedicar l’any al personatge homenatjat. L’elecció de les peces es podria fer per concurs públic. Un jurat d’especialistes seleccionaria tres maquetes finalistes. Les seleccionades serien exposades públicament. Es materialitzaria la proposta que hagués guanyat en votació popular. Heus ací possibles personatges: Pere Comte, Pere Bofill, Pere Balaguer, Francesc Baldomar i Andreu Julià (arquitectes); Isabel de Villena, Jordi de Sant Jordi, Joanot Martorell, Jaume Roig, Francesc d’Eiximenis, Anselm Turmeda, Joan Roís de Corella, Joan de Timoneda i Bonifaci Ferrer (escriptors); Gherardo Starnina, Miquel Alcanyís, Gonçal Peris Sarrià, Jacomart, Joan Reixac i Vicent Macip (pintors), Violant d'Hongria, Maria de Luna i Maria de Castella (reines)...

Els papes Calixt III (Alfons de Borja) i Alexandre VI (Roderic de Borja), i els reis Martí l'Humà i Alfons el Magnànim també haurien de tenir les seues escultures. Els monuments alçats en honor dels grans personatges del segle XV es podrien emplaçar en racons del centre històric que calga regenerar. Es crearíem espais amb encant i noves rutes turístiques. Una llista tan llarga de noms donaria per a vint-i-cinc anys de reconeixements i difusió de la cultura valenciana. (És incomprensible que Pere Comte no tinga el seu monument.) El parc cultural 'València, capital de la cultura mediterrània del segle XV' seria també la base de festivals de música i teatre, de conferències i congressos dedicats a la Corona d’Aragó, als grans personatges que habitaren la València del segle d'or i a la influència valenciana en altres països de la Mediterrània. Es podrien establir llaços d’unió amb Aragó, Nàpols, Sicília, Sardenya, Catalunya, les Illes Balears i el Rosselló. Es podria fer una oferta complementària d'itineraris turístics per la ciutat. Caldria difondre l’eixample modernista, posem per cas. València conserva edificis modernistes de gran interès, com ara el Mercat Central, el Mercat de Colom, l’Estació del Nord, la Casa del Dracs, la Casa de les Flors, la Casa de les Taronges...

S'hauria de crear un espai turístic cultural de caire supramunicipal integrat per les ciutats i les viles de la rodalia l’oferta de les quals puga completar la visita a València. Camins d’horta, Museu de Ceràmica de Manises, la vila medieval de Llíria o la muntanya de Sagunt són alguns exemples. (Recordem que el castell de Sagunt és el monument valencià més visitat, encara que es troba en un estat de conservació lamentable.) Caldria fer una reflexió final. Totes les ciutats capdavanteres al sector turístic han estat capaces de crear un perfil potent i fàcilment identificable: Salamanca, el riu Tormes, la Catedral, la Casa de les Petxines, la Plaça Major; Barcelona, la Sagrada Família, la Pedrera, Montjuïc, l'estàtua de Colom, l'Anella Olímpica, el port; Sevilla, la Giralda, la Torre de l'Or, els Reials Alcàssers. Fins ara, València no ha estat capaç de consolidar un perfil que es reconega a qualsevol racó del món. La falta d'imatge és un handicap, un llast que dificulta la difusió dels valors de la ciutat. Elements per a dibuixar el perfil no manquen. Les Torres dels Serrans o la Llotja podrien proporcionar la imatge de marca. Ha faltat, això sí, més competència dels polítics. Per tant, els nous gestors municipals de València hauran de posar-se aviat les piles.