dimecres, 13 d’abril del 2016

¿No és moment per a parlar de República?

Demà se celebra el vuitanta-cinc aniversari de la proclamació de la II República. En juny de 2014, a causa de l'abdicació de l'anterior rei, part de la ciutadania i dels partits polítics reclamà la convocatòria d’un referèndum per a decidir la forma de l’Estat, monàrquica o republicana. Avui, l'assumpte sembla oblidat. Ara mateix, la màxima preocupació dels líders polítics és la formació del nou govern o la convocatòria de noves eleccions generals. I tanmateix, mai no ha estat tan desacreditada la monarquia com aquests dies. Farem un repàs. El trencament dels tabús monàrquics començà quan Juan Carlos mostrà símptomes de no entendre bé quin havia de ser el seu paper, el seu comportament públic i privat. El seu famós ¿por què no te callas? en la cimera de caps d'estat iberoamericans, les fugides, les infidelitats conjugals, els misteris sobre la seua fortuna, la ruptura de la convivència amb la seua esposa i les caceres d'elefants en època de crisi minaren la seua credibilitat. Altres afers de la família reial, com ara els delictes comesos presumptament per Iñaki Urdangarín amb la possible anuència de l'esposa i el sogre, la falta de transparència de la casa reial i els dubtes sobre la salut i les facultats mentals de Juan Carlos, amenaçaven la supervivència de la institució monàrquica.

Com que la crisi política també amenaçava la permanència del sistema tradicional de partits, l'anterior inquilí de la Sarsuela hagué d'abdicar. Semblava que el nou monarca, Felipe VI, havia retornat la popularitat a la monarquia, però els correus electrònics enviats per ell i la seua esposa, quan eren prínceps, a l'empresari López Madrid posen en qüestió l'altura moral dels reis. L'empresari havia carregat 34.807 euros en la seua black de Caja Madrid. La Fiscalía demana per a ell any i mig de presó per apropiació indeguda. Això no obstant, rebé l'estima i el recolzament de Letizia, que li envià un missatge afectuós: Te escribí cuando salió el artículo de lo de las tarjetas en la mierda de LOC y ya sabes lo que pienso Javier. Sabemos quién eres, sabes quiénes somos. Nos conocemos, nos queremos, nos respetamos. Lo demás, merde. Un beso compi yogui (miss you!!!). López Madrid contestà així: Os lo agradezco mucho. En el futuro extremaré el cuidado, vivimos en un país muy difícil y sere aun más consciente de mi conducta. Felipe tercerejava en la conversa: ¡Y tanto! Me uno al chat, pero prefiero tener un rato para charlar sin intermediación electrónica ni telefónica. Comemos mañana? Abrazo. Quedava patent l'absència de sensibilitat social de Letizia i Felipe.

Ja coneixem, doncs, la "qualitat" humana d'uns personatges que, segons els mitjans de comunicació, havien millorat moltíssim la imatge de la monarquia espanyola. I faltava la tia Pilar. Gràcies a la filtració dels "Papers de Panamà", hem pogut saber que la Infanta Pilar de Borbón mantingué en Panamà, durant quaranta anys, una societat offshore que podria haver servit per amagar diners tèrbols o evadir imposts. ¿Necessitava la infanta, amb formació d'infermera, una offshore radicada en un paradís fiscal? La disolució de la societat opaca el dia en què s'anuncià l'abdicació de Juan Carlos és el detall més cridaner de l'assumpte. Si el rei emèrit no hi tingués res a veure, molt difícilment s'hagués donat tanta coincidència. Juan Carlos guanya 100.000 euros menys a l'any que quan estava en actiu. La disolució de la societat offshore sona a intent d'evitar qualsevol escàndol posterior que esguités la Corona. I és evident que la família reial deixà un rastre tan comprometedor perquè no devia esperar-se cap filtració. Es demostra de nou que monarquia i burgesia enriquida —sovint ennoblida pels monarques— sempre van del bracet. Tot açò brindava una magnífica oportunitat per a reclamar l'adveniment d'una república de la cultura, el progrés, la igualtat, la tolerància, el benestar i la justícia social, una república confederal respectuosa amb el dret d'autodeterminació dels pobles.


Ja ho he dit en alguna ocasió: parlar de monarquia moderna és una entelèquia; monarquia és a modernitat com l'aladre de rella al tractor. Els líders de l'esquerra estan dedicats, però, a altres assumptes. El projecte de reforma constitucional del PSOE deixa fora del debat el manteniment o la supressió de la monarquia. Dies enrere, Pablo Iglesias deia que Felipe de Borbón li havia causat bona impressiò, que és una persona molt preparada i amb carisma. Tendría muchas posibilidades de ganar unas elecciones a la Jefatura del Estado, afegí. En fi, la inclinació d'alguns a diluir els temes polèmics, en pro de la transversalitat, proporciona frases ocurrents i molt gracioses.