dijous, 8 de setembre del 2016

Balanços i romanços

Des de principis d'estiu van sovintejar les anàlisis del primer any de govern local tripartit. Els articulistes n'han fet moltes. S'han repassat les mesures polítiques preses durant aqueix període. La ciutadania ha expressat la seua opinió de moltes maneres: a través de les xarxes, en reunions amb familiars i amics, en converses de cafè, a tallers i oficines... El veredicte de les últimes eleccions generals, que també fou un arqueig de la situació, mostrà que hi havia alguns votants progressistes desencantats, la qual cosa no representa cap novetat; la gent d'esquerra sol ser molt crítica amb els seus. A més, els aspectes negatius de l'acció de govern sempre destaquen més que els positius. L'oposició, que òbviament no hi troba bondat, ja s'encarrega d'amplificar les espifiades de qui mana. Açò feia, de manera impostada, el coordinador local de Ciudadanos en un article d'opinió publicat als mitjans digitals d'àmbit comarcal. Una persona forana que llegís les seues expressions —«Tinguen una mica de vergonya, deixen de jugar amb els ciutadans per a mantenir les poltrones.»— pensaria que encara governa qui ens volia portar la platja.

El portaveu de C's dedicava a l'alcalde aquesta perla: «Cerque, trobe i recupere la vergonya i la dignitat. Agafe el timó d’aquesta ciutat que està enfonsant a força de donar tombs, fixe el timó en un rumb real i no seguisca comportant-se com un ninot en mans dels seus socis de govern.» Deu ser deformació professional —he treballat molts anys com a professor de llengua—, però crec que la frase mereix una exegesi. Primerament deixa caure que l'actual alcalde de Xàtiva no té vergonya ni dignitat, insinuació gratuïta i absolutament innoble. També diu que la ciutat s'està enfonsant. Jo, en canvi, trobe que està alçant el cap. I és possible que la majoria del veïnat pense igual; una enquesta realitzada per professors i alumnes de l'IES Josep de Ribera, les conclusions de la qual foren publicades a la premsa local, indicava que més del 60% dels xativins aprova l'actuació del tripartit. Qui deixà afonada Xàtiva fou Alfonso Rus. Molts veïns i veïnes estàvem avergonyits de veure com periòdics i telediaris relacionaven el nom de la ciutat amb una enorme trama corrupta dirigida presumptament per l'anterior primera autoritat municipal.

De tres foteses, no se'n pot traure molt de suc. Per això, el col·lega d'Albert Ribera optava pel discurs exagerat, ofensiu i surrealista. «Els tres socis segueixen fil per randa la mateixa política que criticaven a l'anterior govern.» ¡Romanços! Els diners gastats en un concert de Raimon i un cartell de Mariscal, o les contradiccions d'una consulta popular mal plantejada de cap manera es poden comparar amb l'ambient viciat, irrespirable i escassament democràtic de l'etapa pepera (en què l'autoritarisme, el menyspreu a tots els oponents, les males maneres, l'especulació, el clientelisme i una presumible corrupció a gran escala vivien a tot plaer). Jo trobe que l'ambient polític de la ciutat ha millorat moltíssim. Només per això ja ha valgut la pena canviar de gestors locals. Finalment, com també havien fet les penyes taurines locals, l'articulista pintava l'alcalde com un ninot, com un ostatge segrestat pels sinistres tinents d'alcalde d'EUPV i Compromís. Aquesta és una tàctica de manual; escampa la idea que el primer edil és persona mancada de caràcter, titlla de personatges tèrbols els seus socis i prova d'agreujar la divisió al si del tripartit.

Fer servir pólvora mullada quan no es disposa d'altra munició és tot un clàssic de la retòrica. ¿Significa això que no hi ha res criticable en l'actuació de la nova corporació? Si jo n'hagués de dir alguna cosa negativa, em referiria a la falta absoluta de discreció amb què es dirimeixen les discrepàncies internes, lògiques en un govern de coalició. Com més va, més transcendeixen els desacords en diferents matèries. L'últim episodi és ben recent. EUPV ha paït molt malament que Cerdà haja delegat l'alcaldia, durant les seues vacances, en la segona tinent d'alcalde Cristina Sunyer. Uns i altres hauran de recapacitar. Quan hom pren decisions sense consultar-les amb els socis, s'arroga en exclusiva el paper de consciència crítica del govern o dirimeix discrepàncies en públic, proporciona munició a la dreta. Per tant, les gresques s'haurien d'acabar. Posar en perill el Pacte de Sant Domènec per assumptes poc comprensibles per a la ciutadania no tindria perdó. Encara falta molt per a les pròximes eleccions municipals. Temps hi haurà perquè cada formació del tripartit marque el seu propi territori. Mentrestant, caldria temperar els ànims.