dimecres, 19 d’octubre del 2016

La Capella Reial de Sant Domènec

A l'antic convent de Sant Domènec de València es conserven elements històrics, arquitectònics i artístics ben valuosos: la magnífica aula capitular gòtica, la Capella Reial d'estil gòtic tardà amb volta estrellada d'arestes, obra de Francesc Baldomar, el refectori i tres claustres (d'estils gòtic flamíger, renaixentista i neoclàssic). La primera pedra del convent fou col·locada pel rei Jaume I. El conjunt ha estat vinculat a personatges com ara Sant Vicent Ferrer (es conserva la seua cel·la), Sant Lluís Bertran, Joan de Joanes, el Papa Lluna o el Rei Alfons el Magnànim. S'hi han celebrat corts generals en diverses ocasions. En principi, la Capella Reial havia d'haver albergat les despulles del Magnànim i la seua esposa. Però el rei marxaria a Nàpols i mai no tornaria a València. Les restes de la reina Maria descansen al claustre d'altre convent valencià, el de la Trinitat. La Capella Reial de Sant Domènec acabaria albergant el sepulcre renaixentista d'altres personatges, Rodrigo Hurtado de Mendoza, fill del cardenal Mendoza, i María de Fonseca.




El cardenal Pedro González de Mendoza és figura clau a la història de Castella. El prelat, que els seus contemporanis anomenaven “tercer rei d’Espanya”, acumulava títols (el ducat de l’Infantat), càrrecs eclesiàstics (l’arquebisbat de Toledo) i rendes immenses. Com que exercia molta influència sobre els monarques, aconseguí que li fos concedit el marquesat del Cenete al seu fill Rodrigo Hurtado de Mendoza (anomenat també Rodrigo de Vivar i Mendoza), senyor de La Calahorra. Gràcies al cardenal, Guadix (a l'actual província de Granada) recuperà el bisbat (la mesquita major de la ciutat fou cristianitzada i convertida en catedral) i esdevingué seu d’un Corregimiento, el més extens de la corona de Castella. El marquesat del Cenete, concedit a Rodrigo Hurtado de Mendoza per la seua participació a la guerra de Granada, fou instituït sobre La Calahorra i set pobles propers a Granada.

El marqués posseïa també les baronies valencianes d’Aiora i Alberic. Fou expulsat de València per la seua conducta escandalosa a la cort de la reina Joana de Nàpols, germana de Ferran el Catòlic. En quedar vidu de la primera esposa, raptà en un convent la jove Maria de Fonseca i es casà secretament amb ella (sense consentiment patern), fet pel qual la reina Isabel de Castella el féu empresonar a Simancas. En morir la reina, fou alliberat i pogué reunir-se amb la seua muller. Féu construir a La Calahorra una sumptuós palau per a Maria (Qalat al-Horra significa “castell de la senyora”). Durant la guerra de les Germanies, simpatitzà amb els revoltats. Però més tard, en ser nomenat governador general de València, intervingué decisivament en la captura de Vicent Peris i en la liquidació dels agermanats. Es pretenia descendent directe del Cid. Fou un gran amant de les arts i la literatura.

A la comarca de Guadix, queden restes de nombrosos castells, construïts en diferents èpoques històriques. El de la Calahorra, un dels més interessants del renaixement espanyol, destaca pel seu estat de conservació. Construït entre els anys 1509 i 1512, per encàrrec del primer marquès de Cenete, mostra evidents influències italianes. L’estructura d’aquest palau fortificat gira al voltant d’un pati quadrat. El seu perfil, que s’alça sobre el Pla del Marquesat, és visible des de ben lluny. És un dels edificis renaixentistes més importants de la península. El sepulcre de la Capella Reial de Sant Domènec també és un dels millors exponents de l'art funerari renaixentista peninsular.