dijous, 30 de març del 2017

Garantia de supervivència

Entre els aspectes polèmics del museu que projecta Inelcom, l'ampliació de l'hotel és un dels menys explicats. La falta de dades ha donat pàbul a tota mena de suposicions —que l'empresa vol fer un negoci rodó és la més estesa. Crec que l'explicació és altra. Una de les preocupacions de Vicent Quilis i els seus col·laboradors és l'autonomia econòmica del projecte, que requerirà una inversió multimilionària. L'aposta és molt forta. Altres experiències han sortit bé. Els museus de Màlaga, posem per cas, funcionen, però duen el segell Picasso, Thyssen, Pompidou o Ermitage. Colección del Museo Ruso rep anualment 100.000 visitants; el Centre Pompidou aconseguí de superar, en agost de 2015, cinc mesos després de la seua inauguració, les 100.000 visites; en cinc anys de vida, el Carmen Thyssen ja havia rebut quasi un milió de visites; en 2016, el Picasso fou líder de tots els museus andalusos amb un rècord de visitants, 558.033. L'èxit que tindria el Centre d'Art i Arqueologia de Xàtiva és una incògnita. Atès que serà dirigit o assessorat per Vicent Todolí, antic director de la Tate Modern de Londres, hom podria ser optimista, però Quilis vol assegurar bé les coses.

El promotor també voldria evitar que els previsibles canvis polítics feren trontollar el projecte si la seua viabilitat depengués únicament de les ajudes públiques. Cal assegurar, per tant, la seua rendibilitat al marge dels vaivens de la política. Lligar el futur museu i l'hotel, construït sobre un antic priorat cistercenc, és una opció factible. Obrir els museus i altres instal·lacions culturals públiques a esdeveniments socials, per a obtenir ingressos suplementaris, és una fórmula que ja s'ha assajat en altres indrets. El Carmen Thyssen Màlaga, ja esmentat, acull les setmanes anuals de la moda a l'entorn Thyssen. Aquestes possibilitats complementàries s'han explicat d'una manera molt desafortunada a la pàgina web d'Inelcom. Per això han estat malinterpretades per algunes persones, que han arribat a conclusions que no beneficien gens els plans de la mercantil. Algú ha dit, per exemple, que la finalitat principal del futur museu és només crear una guingueta amb ambient selecte, per tal d'atraure a les instal·lacions de l'Hotel Montsant bodes, actes socials i turistes d'alt poder adquisitiu. Si els promotors no expliquen millor el seu projecte, mal van. Ja comencen a organitzar-se moviments ciutadans que rebutgen totalment la possibilitat de foradar la Serra del Castell.

En qualsevol cas, aquesta pretensió de lligar l'hotel Montsant i el museu toparà amb problemes de calat. Per molltes gestions discretes que faça la mercantil —a tots els nivells: periodístic, polític, associatiu—, el lloc elegit per a l'edifici que albergararia la col·lecció d'art està triplement protegit. Ateses les dificultats que sol ficar la Direcció General de Patrimoni a qualsevol actuació sobre bens protegits, veig poc probable que autoritze una edificació als peus de la muralla. La norma vigent tampoc no permet l'ampliació de l'hotel; caldria modificar els plans de protecció de la zona, cosa gens fàcil —de nou seria precís el vistiplau de Patrimoni. Finalment, hi ha un element del qual no es parla massa: l'edificació del museu menor. Aquesta construcció tindria una doble finalitat: protegir les troballes arqueològiques i albergar els serveis d'acollida de visitants (venda d'entrades, taquilles). Ara bé, aquest edifici de cap manera hauria d'impactar visualment sobre la propera ermita de Sant Josep. Les vistes de la Serra del Castell també estan protegides. Potser aquestes siguen les raons per les quals l'empresa Inelcom encara no ha presentat un projecte acabat al registre d'entrada de l'Ajuntament. No hi ha res impossible, però la mercantil deu olorar-se les dificultats.