diumenge, 18 de juny de 2017

500 anys de Reforma

Les 95 tesis de Luter (1483-1546), segons la tradició penjades el darrer dia d'octubre de 1517 a les portes de l'església del castell de Wittenberg (Alemanya), van ser l'espurna que va encendre el foc d'un canvi històric, no sols religiós com es proposava el seu impulsor, sinó també polític, cultural i econòmic. Inicialment, la Reforma no pretenia trencar amb l'Església Catòlica, sinó reformar-la des de dins. La majoria dels reformadors eren clergues (sacerdots o monjos). En realitat existiren diverses reformes alhora. Zwingli i Calví representaren la "reforma moderada". En canvi, Thomas Müntzer i els anabaptistes foren els impulsors de la "reforma radical" (van formar la denominada "ala esquerra" de la Reforma). També hi hagué la reforma anglicana. El 9 de novembre de 1518, mitjançant la butlla Cum postquam, Lleó X atorgà a l'autoritat dels pontífexs el caràcter de dogma de fe. El 15 de juny de 1520, aquesta vegada a través de la butlla Exsurge Domine, donà quinze dies a Luter perquè repudiés diversos punts de la seua doctrina, que l'Església Catòlica considerava herètics, escandalosos, falsos, malsonants i contraris a la veritat.

S'advertí al monjo agustí que, en cas de no retractar-se, seria excomunicat. Martí Luter cremà públicament, a Wittemberg, la butlla papal i alguns volums de dret canònic. A més, es permeté d'excomunicar ell el mateix papa. Es produí, per tant el trencament amb Roma. La societat alemanya considerà Luter una mena d'heroi nacional. Simbolitzà la rebel·lia contra els abusos de la cúria romana. A partir de llavors, la identitat protestant es construiria enfront de la catòlica i contra Roma, amb un rerefons de patriotisme germànic i rebuig de la civilització llatina. Cal tenir present que els pobles germànics tenien una tradició democràtica (administració de justícia i presa de decisions de forma assembleària) que venia de molt antic, en oposició a la tradició patrícia romana que havia heretat l'Església Catòlica. (En l'antiga Roma, la justícia era impartida per magistrats.) En 1520, Luter publicà La llibertat del cristià, en què defensava la doctrina de la justificació per la fe, i A la noblesa cristiana de la nació alemanya, del qual es vengueren prop de 40.000 exemplars en pocs dies. La impremta fou la gran eina difusora de la Reforma.

A la noblesa cristiana, Martí Luter exposava la doctrina del sacerdoci universal —no distingia entre laics i clergues, defensava la supressió de la vida monàstica i els vots religiosos, i donava suport a la llibertat de casament dels clergues. (Des de la boda de Luter amb Katharina von Bora, antiga monja cistercenca, el 1525, els sacerdots i monjos ja pogueren contreure matrimoni i cessà la pràctica del concubinat en què, només a Renània, vivia un terç del clergat.) També es feren vint-i-una edicions del Sermó sobre la gràcia i les indulgències de Luter. Va publicar Del papat a Roma, en un alemany fresc i popular. En l'obra Captivitat babilònica de l'església, reduí a dos, baptisme i eucaristia o sant sopar, el nombre de sagraments. En 1521, l'hel·lenista Philippe Melanchton (1497-1560), mà dreta de Luter, publicà Loci Communes theologicarum, exposició sistemàtica del pensament religiós luterà, primera síntesi de la teologia protestant. Aquell mateix any, el papa Lleó X excomunicà de manera definitiva Martí Luter i els seus partidaris. A la dieta de Worms, s'acordà desterrar Luter fora de l'imperi i prohibir les seues obres.

Tanmateix, en 1529, a la dieta d'Espira, catorze ciutats alemanyes i diversos prínceps electors, partidaris de les tesis luteranes, "protestaren" davant la pretensió de l'emperador Carles V d'anul·lar el dret de cada país a la lliure elecció religiosa. Des de llavors, els partidaris de la Reforma reben el nom de protestants. El mateix any, Luter publicà el Gran Catecisme, destinat a pastors i predicadors, i el Petit Catecisme, per a ús general dels fidels, que coneixerà 78 edicions en vida de l'autor (fins a 1563, se n'imprimiran més de 100.000 exemplars en disset llengües). En Alemanya, Luter, inicialment sense voluntat de separar-se de Roma, tingué el suport del clergat, els joves, els universitaris i la població urbana. L'ús de la impremta i l'objectiu que els fidels foren capaços de llegir la Bíblia afavoriren la disminució de l'analfabetisme. Luter situava com a fonament de la Reforma la llibertat del cristià, l'individualisme espiritual i l'ancoratge de la religió en la Bíblia com a única autoritat i fonament. El 1534, Luter publicà la Bíblia completa en alemany, de la qual sortiren en vida seua un milió d'exemplars en més de 350 edicions, totals o parcials.